Resultats de la cerca

Virrei de Nova Espanya 1603-07 i del Perú 1607-15, fomentà les obres públiques, aconseguí d’augmentar la producció de les mines d’or, creà l’audiència de Xile i hagué d’afrontar el problema dels indis sotmesos al servei personal per satisfer deutes n'aconsellà la supressió Membre del consell d’estat i amic íntim del comte duc d’Olivares, quan aquest reorganitzà el consell d’Aragó l’en nomenà president 1628 També ho fou del d’hisenda

Era filla de l’elector Felip Guillem de Baviera Fou la segona muller de Carles II de Castella, damunt el qual exercí una forta influència l’augmentà encara fingint el desitjat embaràs 1690 i 1696 Quan fou evident que el rei moriria sense successió, es decantà alternativament cap al candidat francès Felip d’Anjou i cap a l’austríac Carles d’Àustria, bé que a la fi es decidí per aquest Respectada inicialment per Felip V, fou desterrada a Baiona, pel fet d’haver-se declarat austriacista durant l’ocupació de Madrid pel rei arxiduc Carles III 1706 El 1738 fou autoritzada a tornar a Castella

Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el conreu d’una…

Liberal, collaborador personal del general Santa Ana, s’enfrontà a la prepotència econòmica de l’Església i promogué la desamortització Exiliat en dues ocasions a Europa i als EUA, participà activament en el moviment d’independència del seu país

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la Generalitat El 1939, arran…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol de la…

Capità d’Hernán Cortés en la conquesta de Nova Espanya, es distingí per la seva crueltat envers els indis Sotmeté la zona de Guatemala i d’El Salvador 1523-24 i com a recompensa d’aquesta acció hom li concedí la governació de Guatemala Atret per les noves del sud, volgué intervenir en la conquesta de Quito Pizarro, però, l’expulsà dels seus territoris Morí en un combat de repressió dels habitants de Jalisco

Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…

De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…

Sacerdot, fou vicari de l’església de los Dolores de Guanajuato, on inicià una tasca d’educació popular i alhora anà madurant les seves idees independentistes Considerat com un intellectual perillós per les autoritats hispàniques, fou acusat d’heretgia per la inquisició A punt d’ésser empresonat, el 16 de setembre de 1810 proclamà, amb l’anomenat grito de Dolores , la revolució, que significà l’inici de la lluita per la independència, a la qual donà una dimensió de reforma social Reuní un exèrcit popular que derrotà els reialistes a San Miguel, Celaya, Valladolid i Guanajuato, però fou vençut…