De la família dels Banū Qasī, fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya. Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova. Malgrat la derrota (843), continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands (843). Es declarà independent (847) fins al nomenament de Muḥammad I (852), en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona (856) i prengué el castell de Tàrrega. Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda (859), origen de la llegendària batalla de Clavijo. A la seva mort l’autoritat de l’emir fou reconeguda a tota la Marca Superior, fins que Mutarrif ibn Mūsà ibn Mūsà s’emparà de Tudela (871).