Resultats de la cerca

Al començament del s XIX era oficialment considerada títol del regne

Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després

Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…

Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Fill de Mateu de Montcada i Sclafani Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília 1377, davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó 1380 Gestionà a Catalunya 1380 el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners…

Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana…

Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…