Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Bartomeu d’Hostalric
Història
Donzell, gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
El 1437 esdevingué el dirigent d’un partit o gabella —precedent del que poc després seria la Busca— per interferir a les eleccions municipals barcelonines, detingudes pel patriciat urbà Fou decapitat per ordre de la reina Maria a la plaça del Blat de Barcelona
Joan d’Hostalric-Sabastida i Llull
Història
Funcionari reial, fill del veguer de Barcelona i vicealmirall de Catalunya Joan d’Hostalric i Sabastida.
Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà
Ignasi Joan de Picalquers
Història
Militar
Militar.
Fou austriacista i el 1706 el rei arxiduc Carles III el féu cavaller Defensà Barcelona 1706, lluità a Aragó 1707 i defensà Girona 1711 i Hostalric Nomenat governador de Gaeta pel rei arxiduc, ara emperador, restà a l’estranger en caure Barcelona 1714 El 1731 l’emperador li concedí el comtat de Picalquers
Climent de Cabrera
Història
Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera.
Durant l’alçament de Catalunya contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya collaborant amb Francesc de Verntallat Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions 1463 Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra
marquesat de Sant Mori
Història
Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori.
Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat
Junta de Perpinyà
Història
Comitè revolucionari creat a Perpinyà el 1848 per tal d’organitzar un moviment republicà al Principat.
Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848
Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga
Història
Política
Polític.
Vuitè duc d’Escalona, marquès de Villena i de Moya i comte de Xiquena Fou virrei de Navarra i lloctinent de Catalunya 1693-94, on palesà la seva imperícia militar en ésser derrotat a la vora del Ter per l’exèrcit francès que envaïa el Principat Aquest ocupà Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit, motiu pel qual fou destituït Fou virrei d’Aragó 1694-95, de Sicília 1701-02 i de Nàpols 1702-07 Havent tornat a Madrid, fou majordom major de Felip V Suggerí al rei la creació de l’Academia Española de la Lengua 1714, i en fou el primer president
Antoni Coll
Història
Guerriller, dit Mossèn Anton.
Essent estudiant participà en la guerra del Francès, i ja havia estat ordenat diaca quan el 1821 prengué les armes contra el règim constitucional organitzant una partida guerrillera al Montseny El 1822 arribà a ocupar Olot, juntament amb els homes d’en Misses, però des de la tardor d’aquell mateix any la seva partida, molt afeblida pels atacs de la columna del liberal Milans del Bosch, deixà pràcticament d’actuar Fou nomenat brigadier de l’Exèrcit de la Fe, que entrà a Espanya acompanyant els Cent Mil Fills de Sant Lluís, i morí de resultes d’una ferida rebuda al setge d’Hostalric
Francisco Antonio de Agurto
Història
Marquès de Gastañaga.
Després d’haver estat governador de Flandes, fou nomenat lloctinent de Catalunya 1694-96 en els moments culminants de l’ofensiva francesa D’antuvi encoratjà els camperols que durant la inhibició oficial constituïen milícies armades per combatre l’invasor Però canvià d’actitud quan a la cort s’imposà el partit profrancès i la defensa de Catalunya fou supeditada als interessos d’aquest, que feu tot el possible per dificultar-la El 1695, Gastañaga publicà un edicte que prohibia d’atacar els francesos en petites partides negà a la gent del país l’artilleria que necessitaven per a ocupar …
Bernat Joan de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera ( Bernat V de Cabrera
) i de Bas i comte de Mòdica (1423-66).
El 1420 es casà amb la seva cosina Violant de Prades El 1432 formà part del grup majoritari que a les Corts s’oposà a les constitucions sobre censals i violaris Després de la desfeta de Ponça 1435, fou nomenat capità general de l’estol que anà de reforç a Nàpols Havent tornat a Catalunya presidí el braç militar al parlament de Barcelona i a les corts de Tortosa 1442-43 Al servei de la generalitat, en produir-se el conflicte del 1462 es posà al costat de la reina però, traït pels seus vassalls, fou capturat a Hostalric i dut a Barcelona Per contra, el seu germà bastard, Ponç de…