Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…

Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Entrà al monestir de Montserrat el 1525, i fou dues vegades abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols 1559-62 i 1568-71 Excellí pels seus coneixements bíblics i patrístics La seva obra principal, Sylva allegoriarum totius Sacrae Scripturae 1570, obtingué una gran difusió i fou reeditada als segles XVI-XVIII, onze vegades, a Venècia, París, Lió i Colònia

Vida i obra Fill d’una família de sabaters Fou cirurgià d’ofici des del 1611 Escriví Memòries , un relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni El text del diari personal, que consta de 464 pàgines numerades, té tres parts ben diferenciades La primera és formada per un seguit d’anotacions que constitueixen una petita crònica de la capital del Rosselló entre els anys 1597 i 1638 Es tracta de notes prou precises sobre els principals esdeveniments polítics i militars perpinyanesos, les actuacions de virreis,…

Era membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix Regidor perpetu de Palma 1793 i dipositari reial de Mallorca 1794, compongué diverses obres, la majoria de les quals inèdites destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, conservat parcialment és una descripció de la ciutat i dels pobles de l’illa, acompanyada amb plans, alguns dels quals publicats

Autor del manual Instruccions dels furs i privilegis del Regne de València 1580, obra de caràcter eminentment pràctic per a ésser utilitzada pels advocats Conté un breu sumari, per ordre alfabètic, dels furs

Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1897 i 1901 i diputat provincial 1911, formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n'anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista 1913 En 1917-18 s’uní al Bloc Assembleista El 1910 creà el setmanari El Ideal

Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…

Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…