Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Abdal·là I de Jordània
Història
Política
Sobirà de Transjordània (1921-51).
L’any 1919 fou proclamat rei de l’Iraq, però dos anys més tard aquest títol passà al seu germà, i els britànics el nomenaren emir de Transjordània 1923-46 Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 demanà al món musulmà que s’oposés a l’Eix Després d’un tractat amb la Gran Bretanya obtingué la independència del seu país 1946 i esdevingué rei de Transjordània, nom que canvià 1949 pel de Regne Haiximita de Jordània Fou acusat per diversos membres de la Lliga Àrab d’acceptar el repartiment de Palestina i l’existència de l’estat d’Israel, i al cap de poc temps morí assassinat El succeí…
Hussein I de Jordània

Hussein I de Jordània (1997)
Història
Rei haiximita de Jordània.
Fill i successor de Ṭalāl I des del 1953, impulsà una política de desenvolupament econòmic i rebé el suport d’Occident especialment de la Gran Bretanya i els EUA Tanmateix, l’establiment d’un gran nombre de palestins a Jordània, que acabaren constituint la majoria de la població enfront de la minoria autòctona dels beduïns, i les pressions dels estats àrabs més antioccidentals l’obligaren sovint a adoptar posicions d’un difícil equilibri Així, el 1956 feu dimitir el britànic John Baggot Glubb com a cap de les forces armades jordanes i, després d’un efímer intent d’unió amb l’Iraq…
Talāl I de Jordània
Història
Rei de Jordània (1951-52).
Militar, serví en l’exèrcit de l’Iraq Fou proclamat príncep hereu el 1946 i assolí el govern en ésser assassinat el seu pare el rei Abdallà I Declarat incapacitat per malaltia mental, abdicà en favor del seu fill Ḥusayn
Abdal·là II de Jordània

Abdal·là II de Jordània
© OTAN
Història
Rei de Jordània.
Primogènit de Hussein I de Jordània , estudià a les universitats d’Oxford Gran Bretanya i Georgetown EUA i a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, on es graduà el 1980 Oficial a l’exèrcit jordà des del 1984, el 1993 ascendí a coronel En 1994-99 fou cap de les Forces Especials Jordanes El 1999, pocs dies abans de morir, Hussein el nomenà hereu Fou coronat el mateix any Continuà la política del seu pare en qualitat de mitjancer del conflicte israelianopalestí, i dugué a terme acostaments a Síria i l’Iraq Reforçà les bones relacions amb els palestins de Jordània a…
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’…
Setembre Negre
Història
Grup radicalitzat de guerrillers palestins d’Al-Fatah, constituït pel setembre del 1970, per recordar la repressió de Hussein de Jordània contra l’OAP, que amenaçava la mateixa estabilitat del règim haiximita i en la qual moriren cinc mil palestins.
Després de l’armistici els guerrillers foren expulsats de Jordània Entre els seus actes terroristes antiisraelians hi ha les matances a l’aeroport de Lod i a la vila olímpica de Munic 1972
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Fayṣāl I de l’Iraq
Història
Rei de Síria (1920) i de l’Iraq (1921-23).
Germà dels reis Abdullah I de Jordània i Alí I d’Al-Hiǧāz fou destronat pels francesos Rei de l’Iraq sota protectorat britànic, el 1932 aconseguí la independència del seu estat
‘Abd al-Karīm Kassem
Història
Polític iraquià.
Participà activament en el cop d’estat 1958 que enderrocà la monarquia Cap de govern, instaurà un règim nacionalista i neutralista, s’oposà a l’autonomia dels kurds, a les companyies petrolieres i a l’aliança amb Jordània, cercant suport en els comunistes Fou empresonat i executat arran del cop d’estat del 1963
Fayṣāl II de l’Iraq
Història
Rei de l’Iraq (1939-58).
Mort el seu pare, Gāzī I, governaren com a regents, fins el 1953, la seva mare Alia i el seu oncle matern ‘Abd el-Ilāh Amb el seu cosí, el rei Ḥussein I de Jordània, establiren una Unió Àrab entre ambdós estats Però aquell mateix any fou derrocat per un cop d’estat militar i fou assassinat