Resultats de la cerca

Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència…

Participà en la guerra contra Napoleó i durant el Trienni Liberal lluità contra els absolutistes Aquests l’obligaren a deixar l’exèrcit 1825, però en triomfar definitivament els liberals fou nomenat comptador general de valors 1836 i ministre d’hisenda 1840 i 1847 Escriví diverses obres

Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid

Entrà al servei del futur duc de Lerma Acompanyà Felip III a València 1599 i a Barcelona, on fou secretari de la cort d’aquell any El 1600 fou nomenat secretari d’estat per als afers d’Itàlia, càrrec que aprofità per a enriquir-se desmesuradament Els enemics del duc de Lerma denunciaren els seus abusos i fou detingut i processat 1607

Al servei del vicecanceller de Catalunya-Aragó i, des del 1598, del duc de Lerma, n'esdevingué l’home de confiança i obtingué nombrosos càrrecs a la cort Aplegà aviat una fortuna important En 1612-14 fou ambaixador extraordinari als Països Baixos Felip III el féu comte d’Oliva i marquès de Sieteiglesias En caure Lerma 1618 fou empresonat, acusat de diversos crims i de corrupció administrativa, i fou executat tres anys després

Fill del primer duc de Lerma, encapçalà un grup cortesà, format, entre altres, pel confessor de Felip III, Luis de Aliaga, i per Baltasar de Zúñiga, que s’oposà a la política portada a terme per Lerma durant el seu valiment i n'aconseguí la destitució 1618 Pres el lloc del seu pare, la seva actuació fou, però, condicionada per Aliaga i Zúñiga La seva línia de govern diferí en política exterior contràriament al pacifisme de l’etapa anterior, Castella intervingué aleshores en la primera fase de la guerra dels Trenta Anys A la mort de Felip III 1621, Uceda, indisposat…

Passà als Aragó-Folc de Cardona-Córdoba, als La Cerda i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli Amb grandesa d’Espanya reconeguda el 1520 i subrogada en el ducat de Lerma quan aquest fou concedit a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja

Cavaller de Sant Jaume Fou lloctinent general de Catalunya 1582-86, i durant el seu mandat hagué de fer cara al bandolerisme i a les incursions pirates, dos mals endèmics del Principat Fou després virrei de Nàpols 1586-95, president del Consell d’Itàlia i finalment president del Consell de Castella Era parent dels Requesens La seva influència augmentà en casar el fill primogènit amb una filla del duc de Lerma, privat de Felip III de Castella, Francisca de Sandoval-Rojas

Fill i successor del dotzè duc Organitzà, a costa seva, un regiment que lluità contra els francesos al Principat i a la Guerra de les Taronges 1800 Fou el privat de FerranVII quan aquest era príncep d’Astúries, i durant la Guerra contra Napoleó formà part de les juntes de la Tercera Regència 1812 i de la provisional del 1823 El 1824 fou president del govern i ministre d’estat

Fill de Felip II de Castella i de la seva quarta muller, Anna d’Àustria El seu pare s’esforçà a educar-lo per a les tasques de govern, però en restà descoratjat per l’abúlia i el desinterès del seu hereu Aquest, en arribar al tron, confià immediatament els afers a un privat, Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja , futur duc de Lerma, el qual aprofità les seves atribucions gairebé omnímodes per a beneficiar parents i amics i per a enriquir-se escandalosament El rei anà a València tot seguit hi jurà els furs tanmateix, no hi tingué corts fins el 1604 i hi contragué…