Resultats de la cerca

Succeí la seva cosina Ranavalona II quan França acabava d’ocupar Tamatave Pel tractat del 1885 cedí a aquesta potència la direcció exterior del regne i el 1895 acceptà el protectorat francès Acusada de conspirar, fou destronada i deportada a Alger 1897

Muller de Radama II, succeí la reina Rasoherina 1868 Convertida al protestantisme, signà diversos tractats de cooperació amb França i Anglaterra i modernitzà l’administració i l’exèrcit El 1881 entrà en conflicte amb França, que ocupà Majunga i Tamatave 1883

Succeí el seu marit Radama I 1828 i perseguí els cristians i els europeus a instàncies dels aristòcrates malgaixos que s’havien enriquit amb el tràfic d’esclaus Una reacció anglofrancesa 1845 aturà la campanya, però el descobriment d’una conjura familiar l’empenyé a perseguir altre cop els cristians i a expulsar els europeus

Fill de la reina Ranavalona I, obrí l’illa a la influència europea Tornà el port d’Imerina al comerç amb les potències colonials i aturà les persecucions contra els cristians Una reacció dels aristòcrates hovas contra la seva política de reformes i prooccidental motivà el seu assassinat

Fill d’Andrianampoinimerina, fundador de la dinastia merina, lluità per la unificació política de l’illa amb ajut britànic Ocupà Imerina i la costa oriental i, aconsellat per missioners protestants europeus, modernitzà el país

Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790

Sobirà d’Ambohimanga 1787, enfortí la seva autoritat, reorganitzà l’administració, impulsà el funcionament de les assemblees d’ancians i reformà el sistema fiscal La terra fou declarada propietat reial alhora que era racionalitzada la producció d’arròs

Ocupen la costa occidental de Madagascar i es dediquen a l’agricultura, la ramaderia, la pesca i la recollecció De religió animista, sumen uns 500 000 individus repartits en diversos grups

Fou elegit diputat a l’Assemblea Francesa 1956-59 i fundà el partit socialdemòcrata 1956, de signe conservador i profrancès Nomenat primer ministre del govern autònom 1958-60, esdevingué president de Madagascar el 1960, càrrec per al qual fou reelegit el 1965 i el 1972 Menà una política obertament prooccidental i antimarxista, i fou considerat un dels collaboracionistes més significats del neocolonialisme francès Fou derrocat, el 1972, per una revolta popular

Després de la Segona Guerra Mundial manifestà la seva simpatia pels partits nacionalistes Istiqlal i demòcrata i demanà la independència discurs de Tànger, 1947 El govern francès replicà substituint-lo per Muḥammad ibn ‘Arafa 1953 Exiliat a Còrsega 1954 i a Madagascar, el poble forçà el seu retorn 1955 Reeixí a independitzar-se de França març del 1956 i d’Espanya abril del 1956 i es proclamà rei 1957 Exercí un govern moderat, de política amical envers França, i nomenà successor 1960 el seu fill Hassan II