Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Tractat de Manila
Història
Pacte signat a Manila pel setembre del 1954 entre els EUA, França, la Gran Bretanya, Austràlia, les Filipines, Nova Zelanda, el Pakistan i Tailàndia, on es decidí la constitució de l’Organització del Tractat del Sud-Est Asiàtic.
comtat de Manila
Història
Títol concedit el 1848 al tinent general Narcís Claveria i Zaldúa (Girona 1795 — Madrid 1851), capità general de les Filipines.
Miguel López de Legazpi
Història
Navegant i conqueridor basc.
Des del 1528 serví l’administració hispànica a Mèxic, fins que el 1564 li fou encomanada l’expedició per a la conquesta de les Filipines Governador i capità general de les Filipines i les Marianes 1569, fundà la ciutat de Manila i establí les bases per a la colonització de l’arxipèlag
José de Orozco y Zúñiga
Història
Militar
Militar castellà.
Destacà durant la primera guerra Carlina Luchana, 1836 Baroja, 1838 i el 1840 lluità en la batalla de Peracamps, on fou ferit El 1842 obtingué el grau de coronel, i el 1846, el de general de brigada Fou governador civil de Lugo 1854-55 Ascendit a tinent general 1860, esdevingué capità general de València 1860-63 Fou senador per Lleida 1876-80 i president del consell de guerra i marina
Tomoyuki Yamashita
Història
Militar
General japonès.
Comandà les forces japoneses al N de la Xina 1938, dirigí la campanya de Malàisia 1941-42 i completà després la conquesta de les Filipines Després del desembarcament dels nord-americans a Leyte 1944, dirigí la resistència, i es reté el 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar, a causa dels seus crims contra la població civil
Francesc Miquel Colí
Història
Erudit.
Estudià a Barcelona i a Mallorca Ingressà a la Companyia de Jesús, i el 1625 passà a les Filipines, on fou rector del collegi de San Ignacio de Manila Participà en les expedicions d’Isla Hermosa i de Sulu Fou provincial de l’orde 1639-43 i 1650-51 Retirat des del 1651 a San Pedro Makati, hi escriví Labor evangélica de los obreros de la Compañía de Jesús> /em> 1663, 1900-02, Índia Sacra> /em> 1666, etc
Emili de Molins
Història
Militar i arqueòleg.
Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància 1842, i en retre's la Ciutadella hagué de fugir a França El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins Passà a Manila, on fundà un Boletín Militar , i en 1883-84 fou capità general de les Filipines Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando 1856
Eulogi Despujol i Dusay

Eulogi Despujol i Dusay
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador.
Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i promotor català,…
Ferdinand Edralin Marcos
Història
Política
Polític filipí.
Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935 Graduat en dret 1939, durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos collaboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nulla Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans Diputat 1949-59 i senador 1959-66 pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident 1954-61 Enfrontat al…
ruta comercial
Història
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…