Resultats de la cerca

Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni

Advocat i periodista, fou militant del partit socialista francès des del 1933 i membre de la Resistència 1940-44 Alcalde de Marsella des del 1953, senador 1959-62 i ministre d’ultramar 1956-57, fou contrari a la política del general De Gaulle Diputat a l’assemblea nacional des del 1962 i en 1964-65, el 1969 fou candidat socialista a la presidència de la República Després de la reorganització del Parti Socialiste Français PSF, s’adherí al programa comú de govern de l’esquerra 1972 i donà suport a François Mitterrand en les eleccions presidencials del 1974 i 1981 El 1981, amb la…

A la Primera Guerra Mundial lluità contra les tropes austrohongareses i dirigí la retirada d’Albània 1915 El 1921 esdevingué rei dels serbis, dels croates i dels eslovens, i, a causa de les pressions del partit radical serbi, promulgà una constitució Vidovdan que atorgava a Sèrbia un paper predominant Això provocà enfrontaments entre els serbis centralistes i els croats federalistes, que culminaren en l’assassinat 1925 del cap del partit camperol croata, Radić El rei aprofità la situació per a abolir la constitució del 1921, dissoldre el parlament i implantar un règim dictatorial 1929…

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

Fill d’una família humil, milità amb Dioclecià, que l’escollí com a collaborador 285 i l’envià a la Gàllia amb el títol de cèsar per tal de reprimir la revolta dels bagaudes Nomenat august 286, tingué el comandament de les províncies occidentals, i residí a Trèveris Combaté els burgundis, els alamans i els francs 286-88, i, després de la creació de la tetrarquia, fortificà la línia del Rin i del Danubi i, a l’Àfrica, sotmeté els mauritans rebels 297-98 El 305, seguint l’exemple de Dioclecià, abdicà, i es retirà a la Lucània Tornà a vestir la porpra imperial 307, i, rebutjant el seu fill…

Era fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas L’any 1195, en morir el seu oncle Ponç II, regent o lloctinent de Bas, per tal com el seu titular Hug II Ponç era a Sardenya, on havia heretat el jutjat d’Arborea, fou nomenat regent del vescomtat de Bas Fou conseller de Pere I el Catòlic i, per encàrrec del rei el 1208, ocupà juntament amb el senescal Guillem Ramon de Montcada els castells de Montsoriu, Àger i altres possessions del vescomte Guerau IV de Cabrera quan aquest intentava d’ocupar el comtat d’Urgell El rei li encarregà també de pledejar la dissolució del seu matrimoni amb Maria de…

Filla del comerciant marsellès François Clary, es casà 1798 amb el general Jean Bernadotte, el qual esdevingué rei de Suècia 1818 amb el nom de Carles XIV Amb el seu marit es traslladà a Suècia 1823, on la seva actuació a la cort fou insignificant

Fou conegut també amb el nom de Don Profeit Tibbon Astrònom, matemàtic i metge, és notable per la traducció del Tractat de l’Assafea , d’Azarquiel, l’estudi, l’edició crítica i la traducció catalana del qual, obra de Josep MMillàs i Vallicrosa, constituí el quart volum de la Biblioteca Hebraicocatalana Barcelona 1933

A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…