Resultats de la cerca

Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès 1920 i n'esdevingué secretari general 1930 Diputat 1932 i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS En tornar a França, fou diputat 1945, ministre d’estat 1945-46 i vicepresident del Consell 1946-47 Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització Dimití per motius de salut 1964

Físic francès, germà de Louis-Victor de Broglie Després d’una brillant carrera a l’École Navale, es doctorà en ciències i fundà un centre de recerca de física atòmica Els seus treballs tractaren de l’aplicació dels raigs X a l’estudi dels cristalls Les seves obres més importants són Les rayons X 1922 i Introduction à la physique des rayons X et gamma 1928

Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790

Cap del partit conservador de la província de Quebec 1933-35, fundà l’Union Nationale, partit amb el qual fou primer ministre del govern de la província 1936 Derrotat el 1939, fou reelegit el 1944 Sostingué sempre una actitud autonomista enfront del govern d’Ottawa

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…

Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal que restés…

Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra