Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
comtat del Montseny
Història
Títol concedit el 1926 a Josep Maria Josep Maria Milà i Camps
.
Continua en la mateixa família
Frederica Montseny i Mañé
Història
Anarquista, filla de Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo).
Educada fonamentalment per la seva mare i alhora amb una cultura autodidàctica i eclèctica, de molt jove començà a escriure amb regularitat a La Revista Blanca 1923-36, i donà un especial relleu a la temàtica feminista cal destacar la sèrie d’articles La mujer, problema del hombre , 1926-27 així mateix publicà unes primeres novelles, de gran èxit en els medis llibertaris La Victoria , 1925 El hijo de Clara , 1927 La indomable , 1928 Tres vidas de mujer , 1937, i moltes novelletes en les colleccions de “La Novela Ideal” 1925-37 i “La Novela Libre” 1929-37 No tingué una activitat pública…
Joan Montseny i Carret
Història
Anarquista que popularitzà el pseudònim de Federico Urales.
Fill d’un terrisser, treballà de boter, i posteriorment es féu mestre d’escola 1891 Fou successivament secretari de la secció de boters de Reus, de la federació catalana 1887 i general de la Federació de Boters d’Espanya 1888 Es casà civilment, el 1891, amb Teresa Mañé Soledad Gustavo , i passà a regentar una escola laica a Reus inicià una intensa activitat com a publicista anarquista, que li reportà diverses detencions el 1891, el 1892, el 1893, el 1896 arran del procés de Montjuïc Desterrat a Londres pel juny del 1897, tornà illegalment a Espanya el mateix any i fixà la residència a Madrid…
Umbert de Sesagudes
Història
Magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls.
Era fill d’Odó de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó El 1045 era casat amb Sicarda Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebellà contra el comte 1054 i continuà la rebellió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges 1068 i assistí a la…
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels…
baronia de Montpalau
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montpalau
, les ruïnes del qual s’aixequen dalt d’una muntanya, a la dreta de la riera de Pineda, dins el municipi de Pineda (Maresme).
Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…
Francesc Isgleas
© Fototeca.cat
Història
Política
Economia
Anarcosindicalista.
Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…
Josep Maria Milà i Camps
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Polític i financer.
Fill de Josep MMilà i Pi Fou assessor de l’Associació de Banquers de Barcelona 1917 i collaborador de la revista “Economia i Finances” Cooperà estretament amb la dictadura de Primo de Rivera presidí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya i fou president de la diputació de Barcelona en 1925-30 ho fou novament, durant poc temps, el 1939 Alfons XIII el creà comte del Montseny 1926 També fou membre de la junta directiva de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929
Sunifred I
Història
Vescomte de Girona (~982-1008).
Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada
Palau del Vallès
Història
Antiga comanda templera situada al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), creada en 1150-60.
Era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s’estenien des d’Osona i el Montseny fins al Montjuïc El seu comanador —Berenguer de Santvicenç 1159-63 és el primer conegut— governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment A l’extinció de l’orde 1317 passà als hospitalers, que l’integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona 1328 Era a la dreta de la riera de Caldes, a l’indret de Santa Magdalena en resta l’església, sense culte, i els murs del casal