Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
marquesat de Moragas
Història
Títol concedit el 1876 pel papa Pius IX a Maria Consol Moragas i de Quintana (morta el 1904).
Passà a la seva filla, muller del primer marquès de Gelida
Ròmul Moragas i Droz
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo
Eduard Saavedra i Moragas
Arquitectura
Història
Enginyer, arquitecte i arabista.
El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc
Estanislau Figueras i de Moragas
Estanislau Figueras i de Moragas
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent republicà.
Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic…
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a…