Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vescomtat de Morera
Història
Títol concedit l’any 1915 a Josep Pastor i Rodríguez, cònsol de Xile a València i establert a Ontinyent, en atenció als seus serveis.
Continua en la mateixa família
Joan Dorda i Morera
Joan Dorda i Morera en un retrat de Juli Peris i Brell
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i crític d’art.
Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma
Antoni de Berardo i de Morera
Història
Cavaller, fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.
En la junta de braços de Barcelona juny-juliol del 1713 fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades morí en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14
marquesat de Montnegre
Història
Títol concedit el 1706 pel rei arxiduc Carles a Francesc de Berardo i de Santjust, conegut també com a Francesc de Berardo i d’Espuny.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1714, i el succeí la seva filla petita, Serafina de Berardo i de Morera, muller de l’austriacista Francisco de Rivera, comte de Villanueva de las Torres, que en fou la darrera titular
Josep Fontbernat i Verdaguer
Història
Literatura
Música
Músic, polític i escriptor.
Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans
Manuel Morales Pareja
Història
Política
Polític i cantant.
Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents
Arbert de Castellvell
Història
Castlà de Siurana i governador del Priorat (1163-73).
Cosenyor de Castellvell Arbert II de Castellvell amb el seu germà Guillem IV de Castellvell Fou el magnat de més confiança d’Alfons I de Catalunya-Aragó, a qui féu costat des de l’inici del seu regnat Entre els anys 1163-73 senyorejà i organitzà, fent establiments i donant cartes de població, els llocs de Falset, Porrera, Ulldemolins, Poboleda, Morera, Cabassers, Vilanova de Prades i d’altres El 1168 féu de jutge en les dissensions entre Guillem de Tarragona i l’arquebisbe Hug de Cervelló, i el 1173 intervingué en la cessió que l’arquebisbe féu al rei Alfons dels seus drets…
Rafael Folch i Capdevila

Rafael Folch i Capdevila
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Es llicencià en dret, milità a la Unió Socialista de Catalunya i collaborà a Justícia Social – Octubre Dirigí la revista Vida Nova 1902-03 Publicà la novella breu Fugint del llot 1904, els poemaris Visions meves 1910 i Poemes de la Guerra Gran 1914-1920 1921, i també obres de divulgació lingüística per a l’aprenentatge del català, com ara el Vocabulari jurídic català 1934 i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana 1931, sovint reeditat, Tots els verbs catalans 1953 i Gramàtica popular de la llengua catalana 1953 Traduí al català algunes novelles de Victor…
,
Ramon de Riu-sec
Història
Noble, senyor de la baronia de Riba-roja i de Catadau i del castell de Vilamalur, conseller i majordom del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren Ramoneta, filla del…
Joan Garí
Història
Protagonista d’una llegenda montserratina situada en temps de Guifre el Pelós.
Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…