Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
batalla de Morvedre
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Morvedre, el 27 de febrer de 1412, entre les forces valencianes favorables a Jaume d’Urgell, manades pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i les castellanes i aragoneses de Ferran d’Antequera.
Aquest aconseguí d’atacar abans que arribessin els reforços catalans de Ramon de Perellós, fet que li donà la victòria i assegurà la preponderància del partit castellà al País Valencià
concòrdia de Morvedre
Història
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya-Aragó i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València (1363).
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, allegant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinar Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert
Francesc Díaz i Pallarès
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol
Arnau Guillem de Bellera
Història
Noble originari del Pallars.
El 1396 defensà la Vall d’Aran contra les tropes invasores del comte de Foix Fou veguer de Barcelona i del Vallès del 1399 al 1405, i lloctinent reial a Cervera 1406 El 1409 fou nomenat governador de València amb la missió de pacificar les bandositats del regne Durant l’interregne prengué partit per la causa del comte d’Urgell, sostingut per la ciutat de València i el bàndol dels Vilaragut Lluità contra el bàndol dels Centelles, partidaris de Ferran d’Antequera, i contra les tropes aragoneses i castellanes que aquells havien cridat El 1412, abans de rebre els reforços enviats per Jaume d’…
Selim Almansor
Història
Designació amb la qual es feu conèixer el morisc Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d'Espadà (1526).
Gili
Història
Seca que encunyà moneda de bronze (as) dins el tipus de les emissions ibèriques.
Hom suposa que correspon a territori valencià, i alguns autors, sense cap base segura, l’identifiquen amb Gilet Camp de Morvedre
baronia de Torres Torres
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1466 pel cavaller valencià Joan de Vallterra.
Comprenia, a més de Torres Torres Camp de Morvedre, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon
batalla de Puçol
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Puçol (Horta) i als seus voltants, el 25 d’octubre de 1811, entre les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, i les forces que manava el general Joaquín Blake, al servei de la Junta de València.
Malgrat la superioritat numèrica d’aquestes, Suchet assolí de trencar-ne les línies i obtenir la victòria, que suposà la immediata capitulació del castell de Morvedre 26 d’octubre i féu inevitable la caiguda de València a les mans dels francesos
governació de Castelló de la Plana
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Castelló de la Plana Comprenia la Plana excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc i un sector del Camp de Morvedre Algar, Quart, Quartell, Benavites, Canet i de l’Alt Palància Soneixa, Assuévar, Almedíxer fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial