Resultats de la cerca

D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en…

Tingué un especial paper com a organitzador de la Confederació Regional del Treball de les Canàries 1932-34 Deportat el 1935 de Santa Cruz de Tenerife, on residia, passà primer a Andalusia i després a Barcelona, on fou redactor de Solidaridad Obrera el 1936 El 19 de juliol de 1936 es trobava a Palma Mallorca per a assistir com a representant de la regional catalana al congrés de la regional de les Balears i pel novembre del 1936 pogué fugir a Menorca De nou a la Península, inicià una forta campanya propagandista i de denúncia de la repressió a Mallorca Publicà en diferents versions castellana…

Coronel, collaborà a enderrocar el president Rómulo Gallegos 1948 President del govern 1952, establí una dictadura Deposat 1958, fou jutjat i empresonat 1964-68 Més tard, fundà la Cruzada Cívica Nacionalista, que obtingué uns migrats resultats electorals, i hagué d’exiliar-se a Espanya

Filla del comte castellà Pero Ansúrez, senyor de Valladolid i d’Elo Es casà el 1095, amb Ermengol V d’Urgell, que passà a residir a Lleó En morir aquest 1102, el seu fill Ermengol VI fou comte d’Urgell, sota la tutela del pare de Maria

El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…

Fou governador de Puerto Rico 1797, capità general de Yucatán 1799 i virrei de Nova Granada, càrrec que la proclamació d’independència li impedí d’ocupar S'establí a Panamà, des d’on intentà de recobrar el territori del virregnat, sense èxit, motiu pel qual dimití

Durant la guerra contra els àrabs de Granada, es destacà en la defensa d’Alhama 1482, l’assalt al castell de Salar 1486, el setge de Baza 1489 i la presa de Salobreña 1490 El 1527 escriví un llibre sobre el Gran Capità

Agregat a la legació de Lisboa 1800-07, anà a Baiona a entrevistar-se amb Ferran VII, com a enviat de la Junta de govern El 1809 fugí de Madrid i anà a Sevilla Diputat a les corts de Cadis 1814 i ministre d’estat 1820-21, més tard fou ambaixador a Lisboa 1834-38 Cap del govern 1838-40, en caure aquest s’exilià fins que acabà la regència d’Espartero

El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència

Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb MQuetglas, RManera i IVidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit a l’abril del 1872 i al maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial, procurà que aquest no desaparegués…