Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Gausbert de Peralada
© Fototeca.cat
Història
Magnat, germà d’Eimeric i Ramon de Torrelles.
Hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard —fill del vescomte Dalmau Berenguer I de Rocabertí—, havia deixat a Ramon Berenguer III La possessió d’aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d’Empúries Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats
comtat de Peralada
Història
Títol concedit el 1599, sobre la seva vila de Peralada, a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí.
La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner
Berenguer Renard de Carmençó
Història
Vescomte de Carmençó i senyor de Peralada, fill de Dalmau Berenguer I.
Succeí el seu pare el 1128 i, aprofitant la seva joventut, el seu senyor i cosí, el comte d’Empúries Ponç II, intentà de desposseir-lo Però Berenguer Renard fou ajudat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III i pel bisbe de Girona Ponç II hagué de restituir-li els béns usurpats
Arnau Batlle
Història
Conseller reial.
El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei 1276, el nomenà conseller El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna
Jofre de Rocabertí i de Montcada
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre VII).
Fill i successor del vescomte Dalmau VIII Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire 1454 Hagué de defensar Peralada i Roses d’un atac del sacramental de Castelló d’Empúries 1456 i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l’exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca En esclatar la guerra civil, malgrat l’actitud…
Antoni Maria Dameto i Crespí de Valldaura
Història
Marquès de Bellpuig i, pel seu matrimoni amb Joana de Boixadors (1801), marquès d’Anglesola, comte de Peralada i de Savallà i vescomte de Rocabertí.
Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura
Ramon Muntaner
Cronologia
Història
Militar
Cronista, funcionari i soldat.
Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Després del 1285 ja no tornà a Peralada la seva casa degué ésser destruïda arran de la invasió francesa del juny d’aquest any Després de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València…
Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa
Història
Tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí (Ramon Dalmau I).
Succeí el seu germà Francesc Dalmau II Serví a Itàlia amb més de tres-cents vassalls seus En esclatar la guerra dels Segadors, es mantingué retirat al seu palau de Peralada Partidari de Felip IV de Castella, participà en la propaganda anticatalana publicant a Saragossa Presagios fatales del mando francés 1646 Participà després a la conjuració antifrancesa de l’Empordà i contra la ciutat de Cadaqués i hagué d’abandonar el país passà a Roma i d’allí a la cort de Felip IV Escriví unes memòries en defensa del marquès d’Aitona i sobre la família Rocabertí Madrid, 1651 El 1645 li fou…
Hug I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040), fill de Gausfred I.
En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La…
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…