Resultats de la cerca

Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Estigué al servei, primerament, de Castella, i des del 1627, de l’Imperi Lluità a Lützen 1632 Mariscal de camp, deturà l’avanç dels suecs cap a Bohèmia 1633 i els combaté a Nördlingen 1634 El 1639 derrotà França a Thionville Vençut pels suecs a Wolfenbüttel 1641 i a Breitenfeld 1642, més tard lluità als Països Baixos, al costat de Castella Esdevingué capità general

Liberal, fou allunyat de l’exèrcit el 1823 El 1841 es proclamà esparterista Posteriorment, s’uní a Joan Prim i intervingué en el fracassat alçament del juny del 1866 a Madrid Fou diputat a les corts constituents del 1869 i se significà com a dirigent dels “intransigents” dins el partit republicà federal Formà part del Directori Nacional d’aquest abril-octubre del 1872 i dirigí l’alçament intransigent del novembre del 1872 Proclamada la Primera República, fou capità general de Catalunya febrer-març del 1873, i es posà, com a general en cap, al davant del moviment cantonalista de Cartagena 14…

Ministre de finances 1893-94 i 1894-96, posà ordre en la circulació bancària, entenent la política sobretot com un estudi seriós i aprofundit de les qüestions Com a cap del centre dreta constituí dos breus gabinets 1906, 1909-10 En esclatar la Primera Guerra Mundial, i com a ministre d’afers estrangers, preparà l’ingrés d’Itàlia en la guerra al costat de les potències de l’entesa

Fou canceller del regne de Sicília i protonotari de la cort de Frederic II Illustre jurista, dedicat al problema de la reforma de l’Església en dóna testimoni el seu Epistolario latino , fou també destacat poeta de l’escola siciliana i excellí com a mestre de l' ars dictandi

Fill d’un metge famós, estudià dret 1822-27 El 1828 s’uní als carbonaris, dels quals s’apartà aviat, a causa de llur monarquisme Empresonat 1830-31, passà després a Marsella, on fundà la societat secreta Jove Itàlia 1831 i un diari homònim 1832, que propugnaven la unitat italiana dins un sistema republicà El 1833 l’organització fou desarticulada, i ell fugí a Ginebra, des d’on planejà la invasió de Savoia i Nàpols, que no fou duta a terme A Berna creà la societat secreta Jove Europa 1834 El 1835 fundà el diari Giovane Svizzera Expulsat del país, es refugià a Londres 1837, on…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…

Intervingué molt activament en les etapes successives de la Revolució Francesa, en el Club dels Jacobins i com a representant de la Convenció Al costat de Babeuf , fou el teòric de la conspiració dels Iguals i n'esdevingué el cronista Histoire de la Conspiration de l’Égalité , 1828

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…