Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Esteve Uroš II de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1282-1321).
Successor del seu germà Esteve VI mort el 1316, atacà Bizanci i ocupà part de Macedònia 1282-85 i d’Albània 1296 Explotà les mines or, estany i coure i afavorí el comerç amb Venècia i Ragusa
Auguste Frederic Marmont
Història
Militar
Militar francès.
D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia
Esteve I de Sèrbia
Història
Gran jupan de Sèrbia (~1168-96) i jupan de Raška (1159-68).
El 1172 l’emperador Manuel Comnè el féu vassall seu, però a la mort d’aquell 1180 se n'alliberà i expandí les seves fronteres amb l’ajut de Venècia, d’Hongria i de l’emperador d’Occident ocupà el voivodat de Zéta i alliberà els serbis Desenvolupà el comerç amb Venècia a través de Ragusa El 1196 abdicà i es retirà al monestir de Studenica, i després al de Khilandaríou, al mont Athos, on prengué el nom de Simeó És considerat el fundador de Sèrbia i de la dinastia dels Nemànides
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1373-1423) ( Bernat IV de Cabrera ) i de Bas (1381-1423) i comte de Mòdica (1393-1423), conegut també per Bernardí.
Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…