Resultats de la cerca

Fill de l’emperador MaximiliàII, fou educat a Castella El 1595 heretà el comtat del Tirol del seu oncle l’arxiduc Ferran Afavorí la Contrareforma, per la qual lluità amb les armes, i adoptà el calendari gregorià 1583 Traslladà la capital a Praga, per la qual cosa es guanyà els txecs, però hagué de fer cara a revoltes a Àustria i a Hongria Fou un apassionat de les ciències i les arts i protegí Tycho Brahe i Kepler Es veié obligat a donar Àustria, Moràvia i Hongria al seu germà Maties 1608 i a cedir-li Bohèmia 1611 i només conservà el títol imperial

Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…

S'enfrontà políticament al seu pare amb idees liberals i anticlericals Fou casat amb Estefania de Bèlgica 1881 Ell i la seva amant la baronessa Maria Betsera foren trobats morts a trets a la cambra d’un pavelló de caça Aquest afer donà lloc al mite del “Misteri de Mayerling”, portat a la literatura i al cinema

Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat

Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle

Mestre, exercí a la normal de Conca 1919 i traduí i prologà obres pedagògiques Afiliat al PSOE, fou un dels animadors de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança, i fou diputat socialista a les corts 1931, 1933, 1936 Director general d’ensenyament primari 1931-33, presidí un dels més ambiciosos programes de construcció escolar de la història de l’educació a l’Estat espanyol Durant la Guerra Civil de 1936-39 ocupà diversos càrrecs, entre els quals la sotssecretaria de la presidència del govern, amb Largo Caballero Installat a França des del 1939, fou president gener-juliol del…

Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365

Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya

Proclamat rei d’Itàlia en oposició al rei Rodolf II, no pogué, però, prendre Roma, malgrat el seu casament amb la princesa Marozia 932 El 931 associà al tron el seu fill Lotari II Vençut el 945 pel marquès Berenguer d’Ivrea Berenguer II d’Itàlia, es retirà a Arle 946

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià