Resultats de la cerca

Era amic i protegit de Plini el Jove, gràcies al qual obtingué de Trajà fins i tot el ius trium liberorum malgrat no tenir cap fill Llavors redactà el llibre De viris illustribus biografies d’homes de lletres llatins Fou secretari de l’emperador Adrià, però caigué en desgràcia 121 quan redactava De vita Caesarum biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià Fou estudiós incansable de costums i biografies llatins i grecs en parlà a diverses obres, avui perdudes Tingué poques pretensions estilístiques Cercà l’enfocament psicològic com Nepos i Plutarc enfront del cronològic estricte i…

Muller de Pramtag, rei dels icenis, poble de l’est d’Anglaterra, en dirigí la revolta contra els romans quan el seu marit els havia obert les portes del país Derrotada per les tropes romanes dirigides per Suetoni Paulí, se suïcidà

Era fill de Germànic i d’ Agripina la Gran Educat enmig dels soldats, fou aleshores que hom li donà el sobrenom de Calígula de càliga Succeí Tiberi, i fou emperador des de l’any 37 amb l’ajut de Sertori Macró Governà amb saviesa durant uns quants mesos abolí la Lex Maiestatis , tornà el poder electiu als comicis i mantingué un perfecte acord amb el senat Poc després, però, afectat per una rara malaltia que degenerà en follia hom li ha atribuït el nomenament del seu cavall com a cònsol, fou un dèspota i pretengué de proclamar-se déu Els seus crims foren cèlebres, i tot el seu regnat fou…

Hi havia bufons a les antigues corts persa i faraònica egípcia També foren coneguts entre els grecs i els romans en parlen Marcial i Suetoni, i és probable que inspiressin els personatges de la comèdia atellana i posteriorment els de la Commedia dell’Arte Durant l’edat mitjana foren molt populars, i freqüentaren les corts dels nobles i els eclesiàstics A la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, a Nàpols, figurà Antoni Tallander, conegut per Mossèn Borra A la cort francesa de Lluís XII i de Francesc I i a la hispànica dels Àustria tingueren un paper molt destacat, i alguns d’ells…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…