Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Teodoric II
Història
Rei visigot (453-466) del llinatge dels balts.
Fill de Teodoric I Germà i successor de Turismund, en l’assassinat del qual participà Tingué al seu costat, en un quasi coregnat, el seu germà Frideric fins a la mort d’aquest el 463 Fou home culte, deixeble i amic d’Avit, el qual ajudà a esdevenir emperador 455 Renovà el pacte federal amb els romans i per encàrrec d’ells actuà contra els bagaudes de la Tarraconense el 454 i contra els sueus des del 456 Mort Avit, es girà contra els romans, arribà a posar setge a Arle i aconseguí d’ocupar Narbona 462 i d’incorporar als seus dominis la Gàllia narbonesa Fou assassinat pel seu germà…
Teodoric I
Història
Rei dels ostrogots (474-526).
Fill i successor de Teodomir, pertanyent al llinatge dels Àmals, fou enviat com a ostatge a Constantinoble 462, on adquirí una certa cultura i una experiència política, i l’emperador Zenó el feu patrici i magister militum i l’envià contra Odoacre 488 Envaí Itàlia i, el 494, després d’haver ocupat Ravenna, es considerà rei dels gots i dels romans, i fou reconegut com a tal per l’imperi d’Orient el 498, amb una certa i més aviat teòrica submissió a aquest El 511 assumí la regència de la monarquia visigoda com a tutor del seu net Amalaric, sota la protecció del seu general Teudis, i aconseguí de…
Teodoric I
Història
Rei dels visigots (419-451).
Net d’Alaric I, succeí Vàlia Trencà el pacte que el lligava amb Roma i pel qual li era reconegut el govern d’Aquitània, i assetjà, sense èxit, Arle 425 i Narbona 436, viles que defensà el general Aeci Vencé, però, a Tolosa, obtingué 439 la tornada a la situació anterior i es dedicà a una política d’aliances Casà una filla seva amb Huneric, fill i hereu del rei dels vàndals Genseric la qual fou repudiada el 445, i una altra amb el rei dels sueus 449 Requiari, amb qui després es barallà i el qual ell feu matar Finalment s’alià amb Aeci contra Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, on morí
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània
Teodoric II de Borgonya-Austràsia
Història
Rei franc de Borgonya (595/96-613) i d’Austràsia (612-613).
Fill de Khildebert II, succeí aquest a Borgonya S'establí a Orleans i començà a regnar sota la tutoria de la seva àvia Bruniquilda que residia a Metz amb el seu germà gran Teodobert II d’Austràsia Lluità amb el seu germà contra Clotari II de Nèustria, però no pogué eliminar-lo per l’oposició de la noblesa austrasiana 605, enemistada amb Teodoric pel fet que aquest estava sota la influència de l’àvia Bruniquilda, que ells havien tret de Metz 600 El 610 intentà d’envair Alsàcia i tingué fortes lluites amb el seu germà Teodebert II, el qual vencé a Toul el 612 i així es coronà rei d…
Teodoric III de Borgonya-Nèustria-Austràsia
Història
Rei franc de Nèustria i Borgonya (673 i 675-691) i d’Austràsia (679-691).
Era germà i successor de Clotari III Durant molts anys fou un pupil del mestre de palau Ebroí, el qual imposà sense cap consulta com a rei de Nèustria a la mort del seu germà Tot seguit fou deposat per la noblesa i reclòs al monestir de Saint-Denis, mentre que Ebroí fou desterrat Mort Khilderic II d’Austràsia 675, tornà a ésser nomenat rei, però aquest cop fou Ebroí qui el derrotà i li oposà el seu fill Clodoveu III Tot seguit arribaren a una entesa i Ebroí protegí de nou Teodoric III i fins intentà d’imposar-lo a Austràsia, cosa que obtingué el 679, després de la mort de…
reis mandrosos
Història
Nom donat als darrers reis de la dinastia merovíngia, els quals, a partir de Teodoric III, abandonaren l’exercici del poder en mans de llurs intendents, els majordoms de palau.
Els altres reis foren Clodoveu III, Khildebert III, Dagobert III, Khilperic II, Teodoric IV i Khilderic III, el qual fou destronat per Pipí el Breu l’any 751
Amalaric
Història
Rei visigot (510-531).
Fill d’Alaric II i net, per part de mare, de Teodoric I el Gran No fou reconegut rei fins el 510, que Teodoric expulsà de Barcelona Gesaleic, fill natural i successor d’Alaric II Hispània i les regions de la Gàllia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convertí en regent del seu net A la mort de Teodoric 526, Amalaric, ja major d’edat, reprengué la política del seu pare Maltractà els catòlics, entre ells la seva muller Clotilde, filla del rei franc Clodoveu Aquest fet provocà un enfrontament amb els francs,…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
Cassiodor
Història
Literatura
Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva…