Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
batalla de Vittorio Veneto
Història
Militar
Batalla que tingué lloc prop d’aquesta ciutat entre les tropes italianes i les austríaques, del 24 d’octubre al 3 de novembre de 1918, al final de la Primera Guerra Mundial.
La victòria italiana provocà la rendició austríaca i contribuí a l’enfonsament de la Monarquia Austrohongaresa
regne Llombardovenecià
Història
Nom donat a les possessions italianes constituïdes pel Milanesat i el territori italià de la república de Venècia, que foren cedides a Àustria (congrés de Viena, 1815).
La Llombardia s’uní al regne d’Itàlia per la pau de Zuric 1859, i el Vèneto, per la pau de Praga 1866
Lorenzo da Ponte
Història
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Attilio Brunialti
Història
Política
Dret
Jurista i polític italià.
Fou diputat del parlament italià Defensà la representació proporcional com a mitjà per a garantir millor la vida democràtica, i fundà, juntament amb Francesco Genala, la Società per lo Studio della Rappresentanza Proporzionale Entre les seves obres destaquen Libertà e democrazia i Lo stato moderno 1891
Vitaliano Borromeo
Història
Banquer i polític milanès, fundador de la família d’aquest cognom.
Posseí bancs a Milà, a Barcelona i a Londres Finançà obres públiques i defensà la política de Filippo Maria Visconti, que el nomenà comte d’Arona 1445
Berenguer I
Història
Rei d’Itàlia, emperador d’Occident i marquès del Friül.
Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya
Luigi Pianciani
Història
Patriota italià.
Estudià jurisprudència a Roma Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto Lluità al Vèneto contra Àustria 1848 Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià 1849-60 en caure la república Fou batlle 1870 i diputat de Roma
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…
Armando Díaz
Història
Militar
Militar italià, duc de la Victòria (1921).
Successor de Luigi Cadorna com a cap de l’estat major, comandà les tropes italianes en la darrera fase de la Primera Guerra Mundial detingué els austríacs al Piave i els derrotà a Vittorio Veneto 1918 Ministre de la guerra en el primer govern de Mussolini 1922-24, fou promogut 1924 al càrrec de mariscal
Vincenzo Maria Coronelli
Història
Erudit i cosmògraf venecià.
Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707