Resultats de la cerca
Es mostren 312 resultats
vall
Història
Circumscripció administrativa de Sicília (en italià, val o vallo) des d’època catalana fins el 1812.
Vall d’Aro
Història
Antiga batllia reial (segle XVII) que comprenia els actuals municipis de Castell d'Aro i deSanta Cristina d'Aro, al Baix Empordà; el territori havia pertangut anteriorment al monestir de Sant Feliu de Guíxols.
casa de la vall
La casa de la vall d’Andorra la Vella
© Fototeca.cat
Història
Dret
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la…
torre de la Vall
Història
Antiga torre de defensa de costa, al centre de la façana marítima del terme de Tavernes de la Valldigna (Safor).
Maties de Vall i Llaveria
Història
Militar
Militar carlí.
El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871
marquesat de la Vall de Ribes
comtat de la Vall de Merlès
Història
Títol concedit el 1861 a Marià d’Oriola-Cortada-Jonquer i d’Ibáñez-Cuevas, alcalde de Vic.
Continua en la mateixa família
comtat de la Vall de Canet
Història
Títol concedit el 1909, amb facultat de nomenar successor, a Ramon de Montaner i Vila
.
Ha passat als Capmany
Evaristo Crespo y Azorín
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec