Resultats de la cerca

De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses

La divisió administrativa de l’Estat espanyol del s XIX donà el nom de Castella la Vella a la regió que comprenia les províncies de Santander, Burgos, Logronyo, Sòria, Segòvia, Àvila, Valladolid i Palència Amb la divisió politicoadministrativa establerta després de la Constitució del 1978 hom suprimí aquesta regió i creà les comunitats autònomes de la Rioja uniprovincial, abans Logronyo, Cantàbria uniprovincial, abans Santander i Castella i Lleó la qual a més, incorporà les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca

Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels…

Inquisidor a Sevilla i oïdor a Granada, el 1524 fou nomenat bisbe de Santo Domingo i president de l’audiència el 1527 Combaté el sistema d' encomiendas i imposà en canvi un tribut També protegí els indis i reorganitzà l’administració local Traslladat a Nova Espanya 1531, fou substituït el 1535 per Antonio de Mendoza Esdevingué bisbe de Tui Galícia des del 1542

Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans

De família lleidatana, féu la guerra en el bàndol franquista i exercí després com a registrador de la propietat Procurador a corts del terç familiar per Lleida des del 1971, director general de Règim Local i alcalde de Barcelona setembre del 1975 — desembre del 1976, esdevingué molt impopular per la seva gestió autoritària i hostil als moviments ciutadans Fracassat en l’intent d’ésser senador per Lleida el 1977, s’havia apartat de la política quan fou assassinat, amb la seva muller, per elements independentistes catalans

Participà en la guerra contra Napoleó i durant el Trienni Liberal lluità contra els absolutistes Aquests l’obligaren a deixar l’exèrcit 1825, però en triomfar definitivament els liberals fou nomenat comptador general de valors 1836 i ministre d’hisenda 1840 i 1847 Escriví diverses obres

Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe

Participà en la guerra contra Napoleó i passà després al camp absolutista Tinent general des del 1814, combaté el govern liberal 1820-23 i manà l’exèrcit reialista a Navarra Ocupà diverses capitanies generals i combaté els carlins al nord Quan s’esdevingué el motí de La Granja 1836 fou destituït de la capitania general de Castella la Nova, detingut i assassinat per una banda d’amotinats

Segons les tradicions, era la ciutat més vella del món i on nasqué Zaratustra Fou la residència dels primers aquemènides fou conquerida per Alexandre esdevingué la capital del regne hellenístic de Bactriana i, després, del principat de Tokharistan És l’actual Balkh