Resultats de la cerca

La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…

Denunciat pels venecians, el duc de Lerma desautoritzà i destituí Pedro de Girón La historiografia castellana la sol presentar com un muntatge calumniós de Venècia destinat a atacar la corona hispànica, però, de fet, la debilitat del govern del duc de Lerma permetia a les autoritats castellanes a Itàlia de portar a terme una política molt independent de Madrid

L’acord fou completat amb sengles treves amb la Lliga Llombarda i Guillem II de Sicília

Fill del príncep Esteve i de Tommasina Morosini, de família veneciana, i nebot d’Andreu II succeí Ladislau IV Intentà d’oposar-se a la noblesa i defensà el regne contra les pretensions dels Habsburg i, també, dels Anjou, descendents de Maria, germana de Ladislau IV

Establert com a comerciant a Constantinoble, hi negocià la pau amb els turcs 1502 Durant la guerra de la lliga de Cambrai excellí en la defensa de Venècia Nomenat dux 1523, cercà una política d’equilibri entre França i l’Imperi que el portà a diversos canvis d’aliança

En les guerres contra Venècia es destacà especialment en l’alliberament de la ciutat de Chioggia, i també en els combats a la Mediterrània oriental, on foragità els genovesos de Xipre Els seus germans Antonio Zeno i Niccolò Zeno eren també navegants, però el viatge que els fou atribuït a partir del s XVI fins a les illes Fèroe i Grenlàndia sembla fals

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al Tibet, a l’…

Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya