Resultats de la cerca

El fet que l’obra, en la Bíblia hebrea, formi part dels llibres sapiencials indica la finalitat didàctica de l’autor illustrar els ensenyaments dels savis d’Israel sobre la sort final del just oprimit i la de l’orgullós perseguidor La versió grega, diferent de l’hebrea, és obra de Lisímac, jueu hellenista Gairebé totes les parts gregues afegides, deuterocanòniques, són recollides en la Vulgata

Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi

El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…

Estudià a Girona, a Alcalá 1515, a París i a Bolonya, on es doctorà en dret canònic i en teologia 1528 Tornà a Catalunya, cridat pels consellers de Barcelona, perquè s’incorporés a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’arts, de teologia i de Sagrada Escriptura, catedràtic de lògica 1542-1543, filosofia 1543-47 i de teologia 1547-60 i rector en tres ocasions És considerat el restaurador de la Universitat de Barcelona El 1560 fou nomenat abat de Vilabertran, i el 1562 assistí al concili de Trento En tornar-ne es retirà a l’abadia de Vilabertran Els seus estudis històrics i…

És esmentat per primera vegada en un poema gallès, el Gododdin ~600, i torna a aparèixer com a capitost victoriós sobre els anglosaxons en l’obra de Nennius, Historia Brittonum ~800 —traducció llatina d’un poema gallès perdut, segurament del segle VII—, en els Annales Cambriae ~955 —còpia d’un text anterior— i en un altre poema gallès del segle X, El botí d’Annwfn En totes aquestes obres, Artús apareix com un cabdill vencedor i heroi salvador, que arriba a convertir-se en un semideu en els mites gallesos, que es multipliquen fins a constituir un corpus literari comú a tots els britònics El…