Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
Pedro de Mendoza
Història
Conqueridor andalús.
Participà, amb els exèrcits de Carles V, en les campanyes d’Itàlia, Alemanya i Àustria Nomenat 1534 adelantado del Riu de la Plata, fundà Nuestra Señora del Buen Aire i altres ciutats, però, malalt, decidí de tornar a la península Ibèrica Morí durant el retorn
Italo Balbo
Història
Militar
Militar italià.
Prengué part activa en la presa del poder pel feixisme Fou ministre de l’aire i cap de l’aviació militar 1929-33 L’any 1939 Mussolini el nomenà governador de Líbia Morí el 1940 a conseqüència d’un error de les pròpies defenses antiaèries
Belarmino Tomás Álvarez
Història
Economia
Dirigent socialista i sindical asturià.
Secretari del sindicat miner asturià i membre del comitè nacional de la UGT, fou el dirigent de la revolució del 1934 a Sama de Langreo Elegit diputat durant la República, fou governador d’Astúries 1936 i comissari general de l’aire 1938 Després de la guerra civil s’exilià
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics
Arthur Tedder
Història
Militar
Militar escocès.
Baró de Tedder General d’aviació, manà les forces aèries britàniques a l’Extrem Orient 1936-38 Durant la Segona Guerra Mundial fou responsable de la fabricació d’avions de combat i el 1941 manà les forces aèries al Pròxim Orient, i participà en la campanya del Nord d’Àfrica El 1944 fou nomenat adjunt del general Dwight Eisenhower a l’alt comandament aliat i collaborà en el desembarcament de Normandia, l’alliberament de França i la invasió d’Alemanya Mariscal de l’aire 1945, fou cap d’estat major britànic 1946-50 Publicà unes memòries poc abans de morir
Richard Evelyn Byrd

Richard Evelyn Byrd
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Història
Navegant, aviador i explorador nord-americà.
Contribuí decisivament als primers vols transatlàntics Efectuà una expedició a l’Àrtida, en el transcurs de la qual sobrevolà per primera vegada el pol nord 9 de maig de 1926 pel desembre del 1928 començà la de l’Antàrtida, on fundà la base de Little America Sobrevolà per primera vegada el pol sud 29 de novembre de 1929, i descobrí una terra a la qual donà el nom de la seva muller, Marie Byrd organitzà quatre expedicions més a l’Antàrtida, en el transcurs de les quals féu l’aixecament topogràfic d’una part del territori, fotografià la costa des de l’aire i efectuà importants observacions…
tinent de navili
Història
Militar
Grau de l’armada equivalent al de capità als exèrcits de terra i aire.
Paul Painlevé
Història
Matemàtiques
Matemàtic i polític francès.
Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia de Ciències…
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…