Resultats de la cerca

Era fill de Ramon I de Pallars i Ribagorça Estigué casat amb Goldregot, filla de Miró II de Cerdanya, i fou sens dubte sota la influència d’aquesta, alhora influïda pel comte Borrell II de Barcelona, que el comtat de Pallars passà definitivament al cantó dels comtats catalans orientals, fet que determinà, vers la fi del segle X, la desaparició definitiva de la llengua basca pallaresa i de la llengua romànica pallaresa a benefici del català Els tres primers foren conjuntament comtes, almenys des del 963 els dos primers i des del 966 el tercer, després d’uns quants anys de regència de Goldregot

Tingué algunes diferències amb el comte Arnau I de Comenge i sembla que devastà aquest país i després reparà els danys causats Morí sense descendència i l’heretà la seva germana Beatriu I, muller del vescomte Cèntul V de Bearn

El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona punt avançat del primitiu comtat d’Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972 juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona El succeí el seu germà Ramon I

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410,…

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

Fill de Ramon IV i de Valença de Tost Succeí juntament amb el seu germà Pere Ramon I el seu pare, Ramon IV morí abans que Pere Ramon I

En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí

Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca

Fill de Ramon Guillem I d’Òdena i de Berenguera de Saguàrdia Anà 1210 a la campanya de Pere I per a reconquerir Castellfabib, Ademús i Sertella El 1211 confirmà al monestir de Montserrat les donacions que li havien fet el seu pare i el seu avi Ramon Guillem Prestà suport als Cardona en llur lluita contra el rei 1217, i igualment als Cabrera i als Montcada fins a la pau de Terrer 1222 El 1226 testà abans d’anar des de Tarragona en una expedició corsària de represàlia contra els sarraïns de Mallorca, on sembla que caigué presoner i que després fou alliberat i portat a Sardenya, on…

Trencà el setge de Móra 1289 posat pels Montcada i, amb el seu germà Berenguer, tingué qüestions amb els templers per la batllia d’Ascó Vengué el castell de Montornès al seu cunyat Roger de Lloria i li obligà Tivissa 1298, que disputà més tard als hereus de l’almirall 1312 Guerrejà a la frontera castellana de Múrcia 1296 i al setge de Lord, als Pirineus, contra el comte de Foix 1297 Fou un dels procuradors dels tractes amb Frederic de Sicília 1299 Fiador de la llibertat del seu germà Berenguer, pres pels angevins, a la mort d’aquest reclamà els seus castells de Sicília i els béns que li…