Resultats de la cerca

Obtingué el poder gràcies a l’abdicació 1451 de l’últim soldà de la dinastia dels Sayyid, ‘Ālam Šāh Annexionà el Panjab i el regne de Jaunpur El succeí el seu fill Sikandar Šāh

Fill de la gran duquessa Carlota I i del príncep Fèlix de Parma El 1961 fou designat regent, i el 1964, per l’abdicació de la seva mare, esdevingué sobirà del país L’any 2000 abdicà en favor del seu fill Enric

Fill de Lotari I, aquest el nomenà rei d’Itàlia 844 i l’associà a l’Imperi 850 El 871 derrotà els musulmans a Bari Malgrat que el 855 l’abdicació de Lotari el confirmà com a emperador, a la pràctica regnà només a Itàlia

Filla del rei Bagrat o Pancraç IV i d’una princesa d’Alània-Ossètia Casada 1065 amb Miquel VII Ducas amb el nom de Maria, després de l’abdicació d’aquest, es casà amb l’emperador Nicèfor III Botaneiates, que adoptà Constantí Ducas, fill del primer matrimoni de Marta

Fou nomenat el 1950 príncep regent, i fou reconegut el 1951 com a cap d’estat amb motiu de l’abdicació del seu pare El 1960 es casà amb Fabiola Mora y de Aragón, amb la qual no tingué descendència A la seva mort, fou succeït pel seu germà Albert II de Bèlgica

Hisendat, fou president de la darrera duma 1911-17 Maldà per assolir una unió de les classes altes i acabar amb el valiment de Rasputin En produir-se la revolució del febrer del 1917, cercà l’abdicació del tsar i un pacte amb els socialistes El triomf bolxevic el féu fugir a Sèrbia

Lluità a Àfrica i a Itàlia 1849 Fou ajuda de camp de Napoleó III Aquest l’envià a Mèxic el 1866 amb la missió de provocar l’abdicació de Maximilià i d’organitzar la repatriació de les forces franceses que el sostenien Lluità a Sedan al costat de l’emperador, i fou fet presoner amb ell 1870

A la seva mort 1993, el títol fou heretat pel seu fill Joan Carles I d’Espanya , el qual utilitza oficialment el de rei d’Espanya En ser un títol unit a la figura del rei, l’any 2014, després de l’abdicació del rei Joan Carles I en el seu fill Felip VI , el títol de comte de Barcelona passà a aquest

Duc de Cadore i comte de Nompère Diputat de la noblesa als Estats Generals del 1781 Molt apreciat per Bonaparte, que el nomenà conseller d’estat, ambaixador a Viena 1801, ministre de l’interior 1804 i, finalment, ministre d’afers estrangers 1807-11 Ocupant aquest càrrec, promogué l’abdicació dels Borbó d’Espanya i signà el tractat de Viena del 1809

Fill d’ Eduard I i Elionor de Castella Deixà el govern en mans de diversos favorits La desafortunada invasió d’Escòcia 1314 i les derrotes de Bannockburn i de Blackmore 1321 obligaren la seva muller Isabel , filla de Felip IV de França, amb l’ajut de Roger Mortimer, a forçar l’abdicació del rei, que fou empresonat i executat al castell de Berkeley