Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
acord de Péronne
Història
Pacte signat a la localitat francesa de Péronne (Picardia), el 19 de setembre de 1641, entre els representants catalans i Lluís XIII de França.
Aquest hi ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella
Isabel Chiaramonte
Història
Reina de Nàpols, filla de Tristano Chiaramonte.
El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona
capítols
Història
Dret català
Proposicions que l’assemblea de síndics de les universitats i llocs d’una baronia o del conjunt de les baronies d’un mateix senyor dirigien al baró demanant privilegis i d’altres disposicions d’interès general, jurídiques o normatives.
Eren acceptades o rebutjades amb les fórmules plau o bé no plau al senyor , i, en alguns casos, esmenades amb una acceptació condicionada Representaven una funció parallela, dins les assemblees de les demarcacions jurisdiccionals, al capítol de cort, a les corts catalanes Els capítols, però, no podien contravenir al dret comú ni als usatges i a les constitucions generals
Matthias Erzberger
Història
Política
Polític alemany.
Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes
Andreas Capellanus
Història
Cristianisme
Capellà de la comtessa Maria de Xampanya.
Per encàrrec seu escriví en llatí, l’últim terç del sXII, el tractat De amore Els tres llibres de l’obra, codi de l’amor cortès i alhora testimoniatge viu dels costums morals de l’època, gaudiren de gran acceptació Així, a més d’influir en la poesia trobadoresca, donaren lloc a versions al francès, a l’italià i a l’alemany A la literatura catalana del s XIV hom n'aprofità un episodi en el poema anònim salut d’amor i en dugué a terme una traducció, que ens ha pervingut en estat fragmentari
Basili II de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1425-62).
Succeí el seu pare Basili I sota la tutela del seu avi Vitold, gran duc de Lituània mort el 1430 El dret a la successió li fou inútilment disputat pel seu oncle Jordi i pel fill d’aquest, Demetri Semjaka, que el féu eixorbar 1446 Aconseguí finalment d’imposar-se el 1453 S'oposà a l’acceptació del decret d’unió de les esglésies grega i romana 1439 per part del metropolita de Moscou, Isidor, el qual fou substituït i empresonat Fou el primer pas cap a la constitució d’una església nacional russa El succeí Ivan III, el Gran
ducat d’Argyll
Història
Títol concedit a Escòcia el 1701 a lord Archibald Campbell, desè comte d’Argyll.
El comtat havia estat creat el 1475 per al lord gran canceller d’Escòcia Colin Campbell, hereu d’un dels més importants clans feudals del regne Els comtes d’Argyll exerciren moltes generacions el càrrec de justícies del regne fins que el vuitè comte Archibald el donà al rei Carles I Després de l’execució del rei, prengué el partit de seu fill Carles II i ell el coronà 1650 a Scone, amb l’acceptació, però, de la protecció de Cromwell Durant la restauració fou condemnat a mort 1661 Els ducs d’Argyll ostenten el càrrec hereditari de master de la casa del rei a Escòcia
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…
guerra dels bòers
Història
Militar
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d’Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d’ambdues repúbliques com a colònies britàniques.
L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a…
pactes del Laterà
Història
Acords diplomàtics entre el regne d’Itàlia i l’estat del Vaticà signats l’11 de febrer de 1929 per Mussolini i el secretari d’estat, cardenal Gasparri, pels quals hom posava fi al conflicte entre la Itàlia unificada i els Estats Pontificis desapareguts de fet amb l’ocupació de Roma el 1870.
Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer document era el…