Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
acta diurna
Història
Acta del senat romà republicà i, des de l’època de Cèsar (~59 dC), comunicats verbals diaris dels decrets senatorials.
acta de Constantinoble
Història
Document notarial estès en català a Constantinoble el 7 d’octubre de 1558 pel notari Pere Quintana.
Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d’aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell Des del 1940 es conserva a l’arxiu municipal de Ciutadella el 1722 havia estat portada a Maó per disposició del governador anglès Kane L’acta fou publicada en facsímil…
Act of Settlement
Història
Llei aprovada pel Parlament anglès (1701) que regulava la successió a la corona.
Hom establí que el sobirà fos vinculat a l’Església anglicana i aprovà la successió de la dinastia Hannover a la mort de la reina Anna Stuart 1714
Butlla d’Or
Història
Acta segellada i atorgada per l’emperador romanogermànic Carles IV el 1356.
Destinada principalment a reglamentar l’elecció de l’emperador, confirmà el nombre de set electors i atribuí definitivament aquesta dignitat als arquebisbes de Magúncia, Trèveris i Colònia, al rei de Bohèmia, al duc de Saxònia-Wittenberg, al marcgravi de Brandenburg i al comte palatí del Rin Prescindí absolutament del papa Establí la indivisibilitat dels dominis dels electors i llur transmissió per primogenitura
Francesc Carreras i Reura
Història
Polític republicà.
Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir
Toda Adelaida de Borgonya
Història
Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà.
Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 data en què actua ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres, amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll 996, en l’acta d’elecció d’Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú 1006 i en l’acta de fundació i dotació de l’efímer bisbat de Besalú, que ocupà el seu fill Guifré 1017 Signà el…
Vicente Uribe
Història
Polític basc.
Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939
Francisco Manuel Sánchez de Tagle
Història
Literatura
Poeta i polític mexicà.
La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852
Caterina Parr
Història
Reina d’Anglaterra.
Sisena muller d’ Enric VIII 1543 Exercí una influència beneficiosa durant els darrers anys del seu regnat i mitigà les persecucions de l’Acta dels Sis Articles 1539 A la mort del rei es casà amb l’almirall Thomas Seymour 1547 Molt religiosa, escriví A Lamentation or Complaynt of a Sinner 1548
presidència
Geografia
Política
Història
Divisió administrativa de l’Índia britànica, governada per un president.
Creades per la Companyia de l’Índia Oriental 1672-99, les de Madràs i de Bombai presidència de Bombai sobrevisqueren a l' acta del 1784, en què passaren sota l’autoritat del governador general de l’Índia la de Bengala 1699, dividida en dues Āgra i Fort Williams, hi passà el 1834 Foren transformades en províncies el 1937
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina