Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Llorenç Calmell
Història
Jove bruixot, que pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes.
Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d’arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d’ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats
Declaració Balfour
Història
Carta del ministre d'Afers Estrangers britànic Arthur Balfour adreçada públicament el 2 de novembre del 1917 al baró Walter Rothschild, en la qual es manifestava la posició favorable del govern britànic a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina.
Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment per la…
Pierre-François-Charles Augereau
Pierre François Charles Augereau
© Fototeca.cat
Història
Militar
Mariscal napoleònic.
D’origen humil, s’allistà a l’exèrcit revolucionari el 1792 i al cap d’un any ascendí a general Féu llavors la campanya dels Pirineus Orientals contra els exèrcits de Carles IV 1793 Després lluità contra els austríacs a Itàlia 1796 i es barrejà àdhuc en la política del Directori com a protagonista del cop d’estat del 18 fructidor 1797 El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i, el 1806, duc de Castiglione El 1809, sota l’imperi, fou enviat de nou a Catalunya per a l’expugnació definitiva de Girona En aconseguir-ho fou nomenat governador general de Catalunya 1810, en virtut dels decrets…
societat secreta
Història
Religió
Sociologia
Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan sacerdots, guerrers, dones, etc Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma misteri 1 i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme El secret fou també característic del primitiu cristianisme, enfront del…