Resultats de la cerca

Comprenia la part meridional de Sardenya, amb capital a Càller La primera família documentada que exercí el govern és la dels Làcon, al segle XI El jutge Pere de Torres 1162-87 fou desposseït per Guillem de Massa 1187-1214, ajudat pels pisans, els quals suprimiren el jutjat el 1258, s’apropiaren la ciutat de Càller i repartiren les terres entre les famílies addictes

Virrei de Mèxic 1813-16, en esclatar la rebellió d’Hidalgo, el derrotà a Puente de Calderón 1811 amb un exèrcit de mexicans addictes a la metròpolis Fins a l’adveniment de Ferran VII implantà les decisions de les corts de Cadis, però després anullà totes les reformes i es mostrà autoritari feu afusellar JM Morelos el 1815 Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València

Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el segle IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al segle X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès

Secundà el seu pare Narcís Goixat El 1485, pel compromís d’Amer, s’avingué a lliurar els castells de Llagostera i Castellempordà Tanmateix, sostingué una actitud rebel —féu tallar, per exemple, un dit del canonge de Girona Alfonsello com a represàlia als seus escrits contra els remences— i fou bandejat 1485 i condemnat a la sentència de Guadalupe 1486 Detingut a Perpinyà per les autoritats franceses, no fou aconseguida la seva extradició 1487 El 1489 persistia encara en les seves activitats contra els nobles i contra els pagesos addictes a la sentència

Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muḥammad quan aquest s’inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abū Ya’qūb Yūsuf Amb l’esquadra capturada a Ruburṭayr Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn , substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrīqiyya i entrà a Bugia 1184, després de nomenar regent de les illes el seu germà Ṭalḥa Mentrestant, Ibn Ruburṭayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muḥammad recuperà el govern i reconegué l’almohade al-Manṣūr

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…

El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l…

L’assassinat de la seva germana Galsvinta, muller de Khilperic I de Nèustria, germà de Sigebert I, provocà un conflicte entre ambdós reis, en el curs del qual Sigebert I fou mort 575 per uns addictes de Fredegunda, muller de Khilperic I i abans amant seva, i Bruniquilda fou feta presonera A Rouen es casà 576 amb Meroveu, fill de Khilperic aquest separà el matrimoni Meroveu es féu donar mort posteriorment i Bruniquilda fou enviada al costat del seu fill de sis anys Khildebert II, rei d’Austràsia, en nom del qual exercí el poder Mort el 595, deixà dos fills, Tibert II d’Austràsia…

Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i empresonat al…

Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia…