Resultats de la cerca

Estava format per tres consellers que presidien per torn i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apellació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva

Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima Recopilación , etc…

Polític del grup conegut com els afrancesats, que collaboraren amb el rei Josep I d’Espanya 1808-14 Fou el primer a impulsar la publicació en català del Diario de Barcelona i d’introduir la llengua a l’administració pública

Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX

Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu

A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes, matances de…

D’acord amb les reformes establertes pel tsar Alexandre II a mitjan s XIX, presidia la municipalitat cantonal, elegida per l’assemblea del volost ' o conjunt de comunes rurals

El vogtat més característic fou el territori entre Saxònia i Baviera, que precisament s’ha denominat Vogtland, administrat amb caràcter hereditari pel llinatge dels Weida

Alguns rebien el nom d’ofici major , com el jurat en cap o el mostassaf