Resultats de la cerca

Escriptor i gran afeccionat a la música, publicà alguns llibres de caràcter històric Sota el seu regnat Noruega se separà de Suècia 1905 Rebutjà la corona noruega per a un príncep de la seva nissaga els Bernadotte

Començà el seu llarg regnat 1120-67 sotmetent una rebellió al Taninthārī Es destacà com a rei enèrgic, però fou més afeccionat a viatjar que no pas a les qüestions administratives Construí temples i fomentà la cultura féu esculpir inscripcions que narraven les seves gestes Morí emmetzinat per un fill seu

S'inicià en l’arqueologia com a afeccionat Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del s XX Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903 Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa Los nombres e importancia arquelógica de las Islas Pithyusas 1906

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’…

Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el…

Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’…

Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres  fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de Martí I, però…

Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el…

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…