Resultats de la cerca

En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat

Segons una tradició, potser llegendària, té el seu origen en la donació feta a mitjan s X, a l’església de Magalona i en la persona del seu bisbe Ricuí, per part de dues germanes de Fulcrand, bisbe de Lodeva, de Montpeller i Montpelleret, respectivament, que havien heretat de llur mare, filla del comte de Melgor Ricuí donà Montpeller en feu a un senyor del país anomenat Guillem alguns el coneixen per Guiu I de Montpeller vers el 975 Onze anys després aquest rebé en feu de Bernat II de Melgor un domini considerable al voltant de Montpeller Un successor seu, Guillem V de Montpeller mort el…

Era el primogènit de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal De caràcter retret i reservat, religiós fins al fanatisme, rebé una educació acurada, però molt centrada en el món castellà, fet que perjudicà la seva comprensió del conjunt complex de països que havia de governar Especialment lamentable fou la seva incapacitat per als idiomes el seu francès deficient i el seu desconeixement del flamenc el perjudicaren en les seves relacions amb els alts dignataris de l’imperi i amb els Països Baixos Carles V li confià aviat una participació en les tasques de govern a setze anys fou regent dels…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…