Resultats de la cerca

Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona Es dedicà al registre de patents Pertangué a l’Associació Catalana d’Estudiants i milità a la Unió Socialista de Catalunya, collaborà assíduament a Justícia Social  i després ingressà al PSUC, del qual se separà a l’exili Fou un dels promotors i creadors de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, on també fou un destacat dirigent Afeccionat al periodisme, fou fundador i director 1938-39 del setmanari Meridià , que fou continuador de Mirador , i collaborà a diverses publicacions A l’etapa de la Guerra Civil, exercí com a cap dels…

Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la conquesta de…

Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…