Resultats de la cerca

El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els seus béns a l’…

Fou un dels fundadors del partit demòcrata 1887 d’aquell estat, amb el qual per primer cop les classes obreres participaren en la vida política Fou diputat 1900-18, senador 1918-21 i ministre d’indústria, obres públiques i ferrocarrils 1920 del govern Sanfuentes

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra En la postguerra fou secretari local de FET-JONS 1939, jutge municipal 1942, delegat governatiu 1945, procurador en corts 1952-55, diputat provincial 1949-67 i vicepresident de la Diputació 1958-69 Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció…

Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el 1931 tornà a…

L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…