Resultats de la cerca

Intervingué en l’organització federal dels cinc estats australians Fou primer ministre diverses vegades 1901, 1903-04, 1905-08, 1909-10 Promogué reformes socials i la millora de les relacions amb la Gran Bretanya

Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel

Fou després governador dels territoris annexats del Transvaal i d’Orange 1902-05 Tornà a Anglaterra, i és considerat com el pare del Commonwealth modern El 1916 formà part del ministeri de guerra de Lloyd George, i fou ministre de la guerra el 1918

El 1932 fundà el grup de Joventuts Llibertàries Cultura Rebelde , a Barcelona, i fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, membre del comitè regional i, en algunes ocasions, secretari Durant la guerra civil s’oposà a l’entesa amb les JSU, però, en canvi, afavorí la formació del Front Revolucionari de les Joventuts amb la Joventut Comunista Ibèrica febrer del 1937 Fou assassinat durant els fets de Maig del 1937 Era membre de la FAI, militant del grup A, juntament amb Toryho, Mestre i d’altres

Participà en la Primera Guerra Mundial com a artiller El 1939 fou nomenat cap major de la Wehrmacht, i fou un dels principals responsables de les campanyes d’aquesta El 1945, nomenat cap major del govern de Dönitz, signà la rendició alemanya Acusat de crims de guerra pel tribunal de Nuremberg, fou executat

Escriví el llibre Mythus des 20 Jahrhunderts 1930, que el convertí en el teòric del racisme nazi Cap dels serveis d’afers exteriors del partit nazi des del 1933 Com a ministre dels territoris ocupats de l’Est, ordenà deportacions i execucions de milers de persones Condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Fill d’Etelwulf I i d’Osburga El 853 fou adoptat pel papa Lleó IV, el qual s’encarregà de la seva educació Pujà al tron el 871 a la mort del seu germà Etelred I Durant molt de temps hagué de lluitar contra els danesos, que envaïren el territori, fins que el 893 els vencé definitivament A Alfred fou deguda la reorganització d’Anglaterra reformà l’administració i l’exèrcit, redactà un codi de lleis, fundà una escola palatina i fomentà la cultura tot fent traduir al saxó les obres llatines més importants la Historia ecclesiastica gentis anglorum , de Beda, els Soliloquia de sant…

D’origen jueu, l’any 1938 emigrà als Estats Units, i ensenyà ciència política a Harvard, on havia estudiat 1947-50 i s’havia doctorat 1954 El 1969 fou nomenat conseller del president Richard Nixon, i el 1973, secretari d’estat per a afers estrangers Propugnà una distensió simultània amb l’URSS i la Xina, signà els acords de París del gener del 1973 converses de París , sobre el Vietnam, motiu pel qual li fou concedit el premi Nobel de la pau —compartit amb Le Duc Tho—, i tractà de resoldre la crisi del Pròxim Orient El 1975 deixà d’ésser conseller presidencial i el 1977, secretari d’estat,…

Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari-tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director-adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana Cal remarcar-ne, a més d’abundoses ressenyes crítiques, aparegudes sobretot a Romania , els capítols dedicats a…