Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
vescomtat de Maremne
Història
Vescomtat (anomenat Maritima, en llatí) del comtat de Gascunya creat al segle X i donat al fill del vescomte Aner I de Gascunya, Sauc I (mort després del 1025).
El 1263 fou confiscat als seus descendents pel rei d’Anglaterra i donat a Amanieu VII, senyor d’Albert Labrit
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,