Resultats de la cerca

Existeix des de l’aparició dels primers sobirans, però no adquirí un caràcter d’organització fixa, amb ambaixadors permanents, fins a la fi de l’edat mitjana Al segle XI l’Església enviava legats a les corts cristianes per tal d’evitar la intromissió del poder reial en els afers eclesiàstics D’altra banda, al segle XII ja hi havia un sistema d’enviats entre Venècia, Gènova i Pisa, i al segle XV aparegué a Catalunya-Aragó i als estats italians la diplomàcia organitzada d’acord amb les exigències dels estats moderns, sistema que s’estengué amb l’aparició d’aquesta diplomàcia a Europa La…

També el reberen els doctors de l’estudi general de Barcelona s XVI i algunes ciutats la ciutat de Mallorca el 1706, els ambaixadors s XV, els regents de la cancelleria s XVI i els fills de duc s XV

El seu nom deriva dels pritans prità, que substituïren el rei en l’exercici de les funcions sacrals El pritaneu fou emprat també per a homenatjar els ambaixadors illustres o els ciutadans benemèrits, dignes de la gratitud de la ciutat

Fou un dels quatre ambaixadors enviats pel Parlament de Catalunya al rei Martí l’Humà, a Sicília, amb motiu de la seva accessió a la corona catalanoaragonesa el 1396 Fou procurador general de la reina Maria de Luna i més tard castellà del castell de Carmençó per la ciutat de Barcelona Representà un paper important en el parlament català, com a membre d’algunes comissions especials, durant l’interregne, i es destacà com a partidari del pretendent Lluís d’Anjou

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 A la mort del rei 1213, fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol, favorable al rei, de Pero Ahonés , lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva

Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es…

Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons 1320 Amb el…

Dama de companyia i amiga d’Elisabet d’Aragó, reina de Portugal, restà implicada en la política peninsular, des de Castella sobretot, com a instructora de la reina Constança i protectora del nen Alfons XI, i jugà les cartes divergents dels regnes de Catalunya-Aragó, Castella i Portugal de mà de Jaume II, Ferran IV i DionísI, per mitjà d’ambaixadors i d’una notable correspondència epistolar sobre tots els temes polítics del moment A l’etapa següent, vídua de Martim Anes i sobrevivint a l’única filla, Vatatza, es dedicà a obres de pietat i al misticisme, juntament amb la reina…

Fill de Felip II de Castella i de Maria de Portugal Deforme i desequilibrat, tingué una profunda aversió pel seu pare Projectà de fugir als Països Baixos Informat el rei, el féu empresonar al mateix alcàsser de Madrid fet que provocà una forta oposició, fins al punt que els estats catalanoaragonesos trameteren ambaixadors al rei, on morí pocs mesos després No ha estat provat que tingués contactes amb els rebels dels Països Baixos L’actitud del rei hom cregué, a més, que el príncep havia estat enverinat fou denunciada ja a l’època per Guillem d’Orange i per Antonio Pérez, i la…