Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1915, féu el doctorat en anàlisis clíniques a Madrid El 1927 es féu càrrec de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca 1924 i de la de Barcelona 1933 Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, la presidí del 1925 al 1931 S'integrà dins Acció Republicana de Mallorca, i després de la creació d’Esquerra Republicana de Balears abril del 1934 formà part del seu consell regional Fou regidor del primer ajuntament republicà i patrocinà el…
Blanca de Nàpols

Blanca de Nàpols
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1295-1310).
Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de Tarassona 1304…
Climent Garau i Arbona

Climent Garau
© Jaume Mateu Batle
Història
Activista cultural, polític i farmacèutic.
Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l' Obra Cultural Balear 1970-76 El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina ANAM, el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes GASI i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs El juny…
Francesc Carbonell i Bravo
Francesc Carbonell i Bravo
© Fototeca.cat
Història
Científic.
A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…
Joan Tutau i Vergés

Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial de l’Ateneu…
Història 2017
Història
Com no podia ser d’altra manera, el 2017 van tenir rellevància nombrosos treballs relacionats amb l’actualitat política catalana o que hi tenen un clar rerefons JB Cullà va signar El tsunami , una anàlisi de la important transformació que ha patit el panorama de les forces polítiques al Parlament des de la darrera dècada del segle XX Francesc Marco va publicar La generació de la independència , un seguiment d’aquest moviment amb una cronologia similar a l’anterior També cal esmentar el treball del britànic Andreu Dowling, que va presentar La reconstrucció nacional de Catalunya , en què s’…
Pere II de Catalunya-Aragó

Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,