Resultats de la cerca

Aquest terme fou creat per Pau Diaca Els pobles germànics angles , saxons i juts , establerts a Anglaterra al segle V, foren al principi designats comunament saxons, bé que l’apellatiu angle es troba ja en Tàcit al segle VI Pau Diaca feu la distinció entre saxons d’Anglaterra i romasos al continent El cronista anglès John Asser utilitzà la denominació rex Angulsaxorum , que apareix a vegades en els documents anglesos, fins a l’època del rei Edgar mort el 975, fou reemplaçada per la de rex Anglorum L’expressió “anglosaxó” fou represa per William Camden el 1586, i hom l’empra estretament…

Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre

Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona

Fill del rei Etelric I, derrotà els escots 603 i els britans 613 i estengué fins a la mar d’Irlanda el seu regne, el qual esdevingué la primera potència anglosaxona Fou derrotat i mort a la batalla del riu Idle pel rei Raedwald d’Ànglia de l’Est

Fill d’Eormenric, es casà amb Berta, filla del rei Caribert de París Es convertí al cristianisme i protegí l’Església anglosaxona Reconegut bretwalda , exercí el seu domini als altres regnes d’Anglaterra, al sud del Humber, i elaborà el primer codi de lleis anglosaxones El succeí el seu fill Edbald I

S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos

Com a comte de Wessex fou el personatge més influent de la cort a la fi del regnat d’Eduard III de Wessex, a la mort del qual es féu coronar rei contra una part del seus súbdits Hagué de rebutjar una invasió noruega comandada per Harald III de Noruega La debilitat de la seva posició fou aprofitada per Guillem de Normandia, el qual, allegant drets a la corona anglosaxona, desembarcà a Anglaterra, el vencé i l’occí

La capital fou Eoforwic York Durant els regnats d’Oswald 634-642 i Oswy 643-670 s’estengué fins a Galles i els Highlands d’Escòcia La civilització de Northúmbria assolí una gran importància al segle VII sota la influència dels monestirs irlandesos, especialment del de Iona, des d’on partí l’evangelització d’aquest país i de tot Anglaterra Al segle VIII, malgrat la decadència política de la monarquia, Northúmbria continuà essent el nucli principal de l’evangelització anglosaxona síntesi de les influències celtes i llatines i la influència dels seus monestirs de Wearmonth i de…

Sembla que el fundador fou el rei Cerdic ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519 El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia Aquest vassallatge durà fins al regnat 802-39 del rei Egbert I, que…

El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’aquests oceans…