Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
taifa de Sevilla
Història
Regne musulmà independent creat a Sevilla per la família dels Banū ‘Abbād abbadita) com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1023).
Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090
Sargon II d’Assíria
Història
Rei d’Assíria (722-705 aC).
General i germà de Salmanassar V , acabà la conquesta de Samaria 721 i en deportà la població, cosa que significà la fi del regne d'Israel Convertí els territoris conquerits en províncies de l’imperi assiri, trencant així la pràctica de limitar-se a cobrar-ne un tribut Sotmeté Síria i Palestina tret del regne de Judà, prengué Hamat actual Ḥamà, baté els egipcis a Qarqar i a Ràfia 720, annexà Karkamiş i ocupà l’illa de Xipre A Anatòlia, derrotà 714 una coalició integrada per Mita de Muški, Rusa I d’Urartu i Ambaris de Bit-…
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma…
Ġiyāṯ al-Dīn Tuġluq
Història
Soldà musulmà de l’Índia (1320-25), fundador de la dinastia tuglúquida.
D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Halǧī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala
Ghiyāt al-Dīn Tughluq
Història
Soldà musulmà de l’Índia (1320-25), fundador de la dinastia tuglúquida.
D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Khaljī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala
Muḥammad ibn al-Haǧǧ
Història
General almoràvit, anomenat Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Turyut, i segon valí de València (1109-15).
Conquerí Còrdova 1091 i, des de València, s’annexà la taifa de Saragossa 1110 Sembla que formà part de l’exèrcit comandat per ibn ‘Ā'iša que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell 1114
al-Mu’taḍid
Història
Nom amb què és conegut Abū ‘Aṃr ibn Muḥammad, segon taifa de Sevilla (1042-69) i membre de la família abbadita
.
S'annexà els petits regnes berbers de Niebla, Mértola, Huelva, Saltes, Silves i Santa María del Algarve, però no pogué dominar el de Granada Així mateix, hagué de reconèixer el vassallatge respecte a Ferran I de Castella 1063
comtat del Castell de Centelles
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Joaquim de Centelles-Carròs i d’Oms, comte de Quirra i baró de Centelles.
El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança
Basili I de Moscou
Història
Gran príncep de Vladimir i de Moscou (1389-1425).
Succeí el seu pare Demetri del Don Tributari de l’Horda d’Or, intentà de defugir-ne la subjecció, però hagué d’acceptar-la de nou després del setge de Moscou 1408 Annexà als seus dominis el ducat de Nižnij Novgorod
Mindaugas
Història
Primer rei de Lituània (1253-63).
Fill de Ringaudas, unificà les tribus lituanes ~1236, es convertí al cristianisme ~1250 i es féu coronar rei 1253 S'annexà els territoris al voltant del Dnièper i el Dvina i combaté els cavallers germànics Morí víctima d’una conspiració
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina