Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Monarquia Austrohongaresa
Història
Unió reial —amb trets federals— dita també Àustria-Hongria o monarquia dual, establerta per l’Ausgleich del 1867, entre l’imperi d’Àustria —reduït a la Cisleithània— i el regne d’Hongria (o Transleithània).
El 1909 li foren annexades, indivisament, la Bòsnia i l’Hercegovina La unió restà dissolta el 1918 El sobirà comú —titulat emperador i rei— portava a Àustria el títol d’emperador rei i a Hongria el de rei
capitular
Història
Precepte legal procedent dels sobirans carolingis i de llurs assemblees legislatives.
Tenia vigor per a tot l’imperi Alguns d’ells, però, tenien caràcter addicional als codis vigents en les regions annexades, com és el cas dels donats per Carlemany i Lluís el Piadós a favor dels hispans de les marques meridionals de l’imperi També en foren donats d’especials per els enviats missi , amb l’encàrrec d’inspeccionar regions concretes i de fer-hi complir les lleis generals Els capitulars carolingis tingueren vigència als comtats catalans del segle IX
Cristià I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1448-81), de Noruega (1450-81) i de Suècia (1457-64).
Fill del comte Teodoric d’Oldenburg i fundador de la dinastia d’Oldenburg, succeí el rei Cristòfor III Dissolta la unió de Kalmar el 1448, intentà de restablir-la el 1450 proclamà la unió entre Dinamarca i Noruega, que durà fins el 1814, i el 1457 esdevingué rei de Suècia, però hi hagué una revolta el 1464 La derrota de Brunkeberg 1471 posà fi als seus intents de recobrar Suècia El 1460 succeí el seu oncle Adolf en el ducat de Slesvig i en el comtat de Holstein —del qual obtingué l’erecció en ducat— i proclamà llur unió perpètua En garantia del dot de la seva filla Margarida, casada 1469 amb…
taifa de Toledo
Història
Regne independent sorgit a Al-Andalus al segle XI després del desmembrament del califat de Còrdova (1017-23).
Fins el 1036 el govern del territori, que comprenia tot Castella la Nova, fou exercit per Ya’īš ibn Muḥammad ibn Ya’īš, després del qual passà a mans de la família dels Banūḏim-l-Nūn Després del regnat d’Ismā’īl ibn Zennun al Zāfir 1036-43 destaca la figura de Yaḥyà ibn Ismā’īl al-Ma’mūn 1043-75, sota l’autoritat del qual la taifa assolí la màxima esplendor, amb l’annexió de la taifa de València 1065 gràcies a la collaboració de Muhammad ibn Rawbǎs, la presa de Còrdova 1074 als abbadites de Sevilla i la garantia de la neutralitat cristiana en els afers de la taifa amb la…