Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Anschluss
Història
Annexió d’Àustria al Tercer Reich alemany (1938).
El moviment unionista, tendent a integrar en un sol estat tots els pobles de parla alemanya, fou proposat per primera vegada pel partit socialista austríac, immediatament després d’acabada la Primera Guerra Mundial La inviabilitat econòmica del nou estat austríac, privat dels seus mercats tradicionals i els ressentiments nacionalistes davant la derrota promogueren l’aparició de nuclis d’extrema dreta i de nazis La pujada de Hitler al poder donà força a les milícies feixistes de Seyss-Inquart partidàries de l’annexió, sobretot després de l’esclafament dels socialistes febrer del…
Víctor Manuel II d’Itàlia
Història
Darrer rei de Sardenya (1849-61) i primer rei d’Itàlia (1861-78).
Fill i successor de Carles Albert I de Sardenya, portà el títol de duc de Savoia A desgrat d’ésser tradicionalista i poc obert als corrents constitucionals, fou un home dúctil i polític Signà amb Àustria la pau de Milà 1849 Malgrat alguns desacords, secundà la política de Cavour acord de Plombières 1858, annexió de la Itàlia central 1859 i expedició de Garibaldi de conquesta de Sicília i Nàpols 1860 Prengué el títol de rei d’Itàlia 1861 i continuà la campanya d’unificació amb l’annexió de Venècia 1866 i l’ocupació de Roma 1870
comtat de Vilafranquesa
Història
Nom que prengué el comtat de Vilallonga
el 1628 en ésser posseït per Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança.
Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón
Samuel Houston
Història
Militar
General i polític nord-americà.
Primer president de la república de Texas 1836-38 i 1841-44, en fou governador després de l’annexió als EUA D’ell rebé nom la ciutat de Houston
marquesat de Torrecuso
Història
Títol concedit al regne de Nàpols a Carlo Caracciolo, duc de San Giorgio, a qui el 1642 fou concedida la grandesa d’Espanya per tres vides.
El seu besnet i quart marquès, Nicola Caracciolo, obtingué l’annexió perpètua de la dita grandesa el 1702 i es casà amb Laura de Castellví, filla del marquès de Villatorcas
Konrad Henlein
Història
Política
Polític txec.
Fundador del front dels sudets alemanys, afavorí l’annexió del territori al Reich 1938 i fou gauleiter dels sudets i comissari del protectorat de Bohèmia i Moràvia Condemnat a mort el 1945, se suïcidà
mere
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, el president del consell municipal.
Els anys 1812-14, durant l’annexió de tot el Principat de Catalunya a l’imperi napoleònic, fou adoptat el sistema administratiu francès a tota l’àrea ocupada, i hom substituí els ajuntaments per mereries
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret del governador general francès Augereau el 6 de març de 1810.
El seu corregidor era ajudat pels sotscorregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833 Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès 1812
John Fitzgibbon
Història
Polític irlandès.
Comte de Clare, fou diputat 1778, fiscal general 1783 i canceller 1789 Protestant convençut, perseguí els catòlics, practicà una política anglòfila amb William Pitt, reprimí la revolta del 1798 i ajudà a l’annexió total d’Irlanda a Anglaterra
Mercoral
Història
Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a 840).
Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina