Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a…
Thomas Bruce
Història
General i diplomàtic britànic; comte d’Elgin.
Ambaixador a Constantinoble 1799-1803 Traslladà a Anglaterra les escultures del Partenó i de l’Erectèon anomenades Elgin Marbles
teoria
Història
A la Grècia antiga, nom donat a cadascuna de les delegacions oficials que les ciutats estat enviaren a les celebracions religioses i esportives (jocs olímpics, jocs nemeus, etc), per tal que hi portessin llur representació.
També foren anomenades teories les delegacions que les ciutats que havien instituït una nova festivitat enviaven a altres polis convidant-les a participar-hi
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral
ciències humanes
Filosofia
Història
Psicologia
Expressió nascuda i utilitzada principalment dins l’àmbit cultural francès que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
Anomenades també ciències de l’home , inclouen no solament les ciències socials , sino també altres disciplines més clàssiques com la filosofia o la història —les humanitats—, així com la psicologia individual, que manca d’una dimensió social
paria
Història
Als segles XI i XII, tribut anual i a voltes mensual que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixement de domini.
Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors
Companyies Franques de Voluntaris de Catalunya
Història
Cos de milícia format al Principat de Catalunya, arran de la intervenció de Carles III d’Espanya en la guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.
Participaren en la campanya de Portugal 1762 i, acabada aquesta, foren enviades a les anomenades províncies internes de Mèxic Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà 1769
generalitat
Història
Cadascuna de les circumscripcions en què fou dividit el regne francès, al segle XIV, per al cobrament d’imposts.
Inicialment foren set, esdevingudes quatre el 1390 Posteriorment foren anomenades, també, intendències , i augmentaren de nombre el 1789 eren trenta-tres La generalitat o intendència de Perpinyà fou creada el 1660, arran de la incorporació del Rosselló a França
cap
Història
Cadascuna de les dues circumscripcions en què fou dividida Sardenya el 1354, anomenades també regnum
o terra
.
Cada cap tenia un governador Des del s XV, el virrei o lloctinent tenia jurisdicció sobre els dos governadors i, en cas de mort, era substituït pel de Càller fins al nomenament d’un successor Al s XVII, eren el cap de Càller i Gallura , que tenia quatre províncies Càller, Arborea, la Barbaja i Gallura, i el cap de Logudor , que en tenia dues Sàsser i Logudor La divisió en caps perdurà fins a les reformes savoianes de mitjan s XIX
Consell de la Croada
Història
Consell creat el primer terç del segle XVI, amb seu a Madrid, sota la presidència del comissari general de Croada, destinat a la recaptació i l’administració dels ingressos concedits a la monarquia hispànica per la butlla de la Croada.
Actuà també com a tribunal, tant en matèria de la butlla de la Croada, com, més endavant, també del Tribunal del Subsidi de Quarta , i de l’ excusat , les anomenades “tres gràcies” aquest tribunal fou substituït, per Ferran VI el 1750, per una direcció administrativa i un tribunal anomenat Comissariat de la Croada