Resultats de la cerca

Deixeble de Bréal i Saussure, és conegut per les seves obres sobre el grec i el llatí i per altres obres de divulgació, com Les langues dans l’Europe nouvelle 1918 més importants són, però, les seves contribucions sobre les llengües eslaves Le slave commun , 1924 i l’armeni Aplicà àmpliament el concepte saussurià de la sincronia ho féu d’una forma modèlica en la Grammaire de la langue polonaise 1921 Insistí en el caràcter social del fet lingüístic

Al servei de Ferran VII d’Espanya, lluità contra Napoleó a la guerra del Francès Fou capità general interí de Catalunya 1809, però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació En 1812-20 fou capità general de Mallorca Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy 1817, fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional 1820

Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova

Gran pensionari d’Holanda 1689-1720 Sostingué la política antifrancesa de Guillem III d’Anglaterra Fou un destacat promotor de l’aliança de la Haia 1701 contra França i Espanya i, en morir Guillem III 1702, detingué el poder reial holandès Els sacrificis bèllics, no compensats pels termes dels tractats de pau d’Utrecht i Rastadt 1713-14, el desacreditaren

Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843

Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…

Participà en la presa de la Bastilla 1789 i fou el principal dirigent de l’assalt a les Tulleries 1792 Comandant de la guàrdia nacional de París i, més tard, general, fou encarregat de la protecció de la família reial

Diputat als estats generals 1789, sostingué l’annexió de Còrsega a França Membre de la Convenció, més tard es féu partidari de Napoleó, que li confià diversos càrrecs Ministre de la policia i de guerra 1806-08 a Nàpols, hi perseguí l’oposició antinapoleònica

Professor de Val-de-Grâce, féu detallades investigacions sobre la tuberculosi abans que Koch descobrís el bacil que la produeix Analitzà especialment la contagiositat de la malaltia i proposà mesures preventives