Resultats de la cerca

En la tradició grega ho foren per antonomàsia Harmodi i Aristogíton

Els historiadors clàssics l’usen per antonomàsia per a designar el general part que assassinà MLCras Dives, a Carres 53 aC

Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs  Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions  La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…

Fill de Luci Anneu Sèneca el Rètor, fou educat en el culte a la poesia i l’eloqüència A Roma, fou deixeble de Sotió, Àtal i Papiri Fabià, filòsofs eclèctics, que l’iniciaren en la pràctica de certes doctrines austeres i que, en el cas de Papiri, exerciren sobre ell una influència intellectual molt profunda configuraren el seu estoïcisme humanitzat pel sentiment i la unitat d’estil i de pensament que lliga totes les seves obres L’any 31 dC obtingué la qüestura i començà la seva brillant carrera d’advocat, que hagué d’abandonar davant l’enveja de Calígula Des d’aleshores, es consagrà totalment…